El salt al buit de Nadal

Nadal és Joaquim Nadal i dimecres passat conversava a la Casa de Cultura de Girona amb l’escriptor i periodista Francesc-Marc Álvaro a propòsit de la presentació del llibre de l’escriptor de Vilanova i la Geltrú, Assaig general d’una revolta, que ha publicat Pòrtic. El polític gironí ara refugiat en la seva condició d’historiador (i de jubilat més actiu que mai, com li va recordar el moderador Germà Capdevila) i el professor Álvaro van servir un col·loqui molt interessant sobre un llibre que es ven molt bé, potser perquè és un llibre “que punxa”, en expressió de Nadal. Un llibre que no vol satisfer els partidaris de la independència, però que tampoc pretén fer-ho amb els de l’altra part. Un llibre en què es fa més preguntes que no pas ofereix respostes, segons va explicar l’autor. Els dos contendents es coneixen d’antic, ja que Francesc-Marc Álvaro va seguir per l’Avui la campanya en què l’alcalde Nadal era candidat a la presidència de la Generalitat el 1995, una campanya que va fer contra Pujol i part de l’estat major del seu propi partit. Álvaro és un estudiós del país i, especialment, del pujolisme. Nadal sempre ha estat nadalista i es manté com un lúcid analista de l’actualitat, que observa el procés però no s’hi ha implicat. Entre el públic hi havia ganes de confrontació i n’hi va haver, però van coincidir fins i tot més del que els agradaria a ells. Perquè tots dos s’han distanciat del dia a dia i fan una anàlisi distant, pensant en la història. Per això Álvaro parla de Jaume Vicens Vives i es remunta al segle XIX per entendre el que està passant ara. I Nadal no amaga el seu distanciament en la manera com s’han portat les coses. De fet Nadal va venir a dir que Álvaro parla del procés com d’un relat d’èxit i d’una concreció fallida. I l’autor alerta que no ha volgut ser equidistant ni neutral, sinó just. Per això rep de tots els costats. En va deixar anar una de bona: el discurs de Felip VI del 3-O va deixar parat fins i tot el comte de Godó, al diari del qual escriu i que no és precisament un maulet. Álvaro va ser crític amb els líders: ni Mas, ni Junqueras, ni Puigdemont han estat el que va ser Àlex Salmond a Escòcia. I Nadal va explicar que l’autor defineix el que va passar l’octubre de fa dos anys com un salt al buit fet des d’una cadira. I aquí hi ha la gràcia. Es va descalçar, va pujar a la seva cadira i va saltar al buit. Era mig metre, però ens va fer patir.