Franquisme

Encara que sembla que hi ha franquistes ignorants que miren malament Mientras dure la guerra i que pugui valorar-se i sense menysprear que s’hi esbossi la presa de poder de Franco adquirint així un mèrit derivat del significatiu fet que el cinema espanyol pràcticament no hagi abordat tal personatge, la pel·lícula d’Alejandro Amenábar no deixa d’abonar el discurs que, un cop mort el dictador, ha contribuït a la pervivència del franquisme, enquistat en les institucions i en la societat, dins del sistema democràtic. A banda de la mà salvadora de Carmen Polo i del fet que, a través d’Unamuno, s’insisteixi en la pèrfida idea que la República era el desordre i que, en tot cas, els dos bàndols van cometre atrocitats, com si això relativitzés que un cop d’estat militar i financer posés fi a un règim democràtic i instaurés un feixisme criminal, el punt de vista des del qual està feta la pel·lícula es resumeix en l’última frase escrita a la pantalla prèviament als títols de crèdit finals. No la recordo exactament, però ve a dir que, després de la mort de Franco, la democràcia va restituir-se a Espanya. Com si fos així de senzill.

Propagada pel règim del 78, aquesta idea ha mantingut viu el franquisme perquè es va deixar de combatre’l. D’aquí, continua havent-hi tants de republicans assassinats a les cunetes; es mantenen els privilegis dels descendents de Franco i de tants d’altres enriquits amb la dictadura; existeix la subvencionada Fundació Francisco Franco; no només hi ha capellans i altres putrefactes que es resisteixen al trasllat de la mòmia del Valle de los Caídos, sinó que hi ha polítics madrilenys que diuen impunement que allò que deuen voler els partits d’esquerra (a banda que ho siguin) és tornar a cremar esglésies, però que hi són ells (els hereus dels colpistes de veritat que van prohibir i reprimir tota dissidència) per assegurar que cap ideologia s’imposi a una altra; és vigent la monarquia instituïda pel generalísimo i sempre disposada a defensar la unitat d’Espanya; i, també per defensar aquesta última, hi ha fiscals, jutges i altres funcionaris judicials, a més de la Guàrdia Civil, que, amb el vistiplau del govern espanyol de torn, es prepara per tornar a pegar a aquells que protestin a Catalunya. Tanmateix, s’ha de reconèixer que no és només el franquisme que cueja, sinó la seva sintonia amb la perversió dels règims democràtics que, en nom de l’ordre i jugant amb la por, cada cop actuen de manera més autoritària.