L’amnistia, eina política

El brutal impacte que tindrà la sentència de l’1-O en la societat catalana és indubtable, tot i que cal recordar sempre que la pena, sigui quina sigui, ja s’està complint des de fa gairebé dos anys. La sentència és doncs un fet inevitable. I la discussió sobre la major o menor duresa de la condemna em sembla un artifici a què ens vol portar el sistema polític i mediàtic unionista. Un sol dia de presó per a una persona innocent és massa. Per això crec que la societat catalana ha de plantejar una resposta política més enllà de la reacció popular i institucional que legítimament esdevingui, a partir del veredicte del Suprem, amb les oportunes mobilitzacions i accions de protesta. La reacció epidèrmica hauria de donar pas a la resposta política que crec que ha de pivotar sobre l’articulació d’un immens moviment per l’amnistia, que ha d’anar molt més enllà de l’independentisme. Cal tenir present que l’amnistia no és cap mesura de gràcia, sinó un instrument polític imprescindible per a la resolució de conflictes polítics. Aquells que des de l’unionisme defensen que això de l’amnistia és cosa de la superació de règims dictatorials, que recordin la que es va decretar a la Gran Bretanya l’any 2000 per buidar la presó de Long Kesh d’Irlanda del Nord: 428 presos amnistiats, alguns amb delictes de sang a sobre. Sense amnistia que permeti la sortida dels presos –els setze actuals i els que vindran perquè no podem oblidar la munió de judicis pendents– i el retorn dels exiliats no és possible arribar a un acord democràtic de resolució d’un conflicte provocat per la negació de l’Estat espanyol a la majoritària demanda del dret d’autodeterminació existent a Catalunya. I aquells que anteposen la independència a l’amnistia, com si fossin excloents, ja poden tenir clar que si l’independentisme no és ni capaç de liderar un moviment ampli per l’amnistia no tindrà pas capacitat per fer trontollar l’Estat. Caldrà veure la voluntat política dels partits polítics espanyols –que ara mateix sembla nul·la– per afrontar aquest repte. Però assolir una gran majoria transversal per l’amnistia, que hauria de tenir una translació política en el consens d’una bona part del Parlament, és una pressió interna, i també internacional, que serà molt difícil de suportar per l’Estat.