Cisma a la vista

A la Rocío Jurado se li va trencar l’amor de tant fer-lo servir. A l’Església catòlica se li pot trencar la unitat de tan poc que la practica. La unitat sempre és un concepte complex que els catòlics han volgut preservar dins de la legítima diferència, i a l’Església, com a la política, aquest exercici li costa. Malgrat la majoria de catòlics que reconeixen que Bergoglio és el seu papa, la massa de descontents i fins i tot desafiants amb aquesta figura creix. Especialment crítics són els ambients de la ultradreta nord-americana. No hi ha sistema sense oposició. Es dibuixa l’ombra d’un ambient precisma en un catolicisme que viu moments convulsos i inèdits, com per exemple l’excepcionalitat de tenir dos papes vestits de blanc en un mateix territori. Un cisma és un trencament que dins l’Església s’ha donat i que alguns analistes vaticinen en el si del catolicisme en temps breus. El mateix papa Francesc, quan li han preguntat si creu que, davant de tantes crítiques a la seva manera de fer les coses, hi haurà un cisma, ha respost que no. Ell, que pensa en segles, com a bon eclesiàstic, no té la impressió que estiguem tan malament com en èpoques passades. Veu oposició, però no signes de trencament definitiu. Com una crisi en la relació, un pèrdua de confiança d’alguns socis. Però recuperable. Jo, que no soc papa, no penso en segles, escolto i analitzo la política eclesial, i vaig i parlo sovint amb representants de l’Església catòlica als Estats Units, ho veig amb més inquietud. Confio que un cisma no arribi, però sé que els trencaments venen, encara que no vulguem. La vida ho demostra.

Als Estats Units, hi ha una descarada oposició a Bergoglio, i no ve de la base sinó que també hi ha bisbes i algun cardenal que cada cop s’allunyen més d’un papa que no se senten seu. Hi ha molts motius davant d’aquest recel que fa perillar la catolicitat de la religió més globalitzada del món. Un primer motiu, que no diuen, és el seu origen llatinoamericà. Hi ha rastres de racisme i de classisme, encara, en alguns ambients eclesiàstics que s’haurien d’erradicar. Altres, que sí que verbalitzen, són les seves posicions: tèbies –creuen ells– davant la defensa incondicional de la vida, radicals –sostenen– enfront del fenomen migratori i ambigües en temàtiques matrimonials. A més, no els agrada la seva visió ecologista i anticapitalista, i el perceben com un papa perdut i esquerranós. I no és un papa que faci els ulls grossos davant d’irregularitats ni lesions a l’Evangeli. I amb els abusos sexuals, és inflexible.

El corresponsal a Roma del diari parisenc cada dia més ben fet, La Croix, Nicolas Senèze, va seguir una conversa-entrevista al centre Sant Lluís dels francesos de Roma, on va anar desgranant les idees del seu nou llibre editat per Bayard Presse, Comment l’Amérique veut changer de pape. El papa Francesc, quan va veure el volum, va dir: “Aquest llibre és una bomba.” La tesi és que alguns sectors reconeixen com a papa Benet XVI i identifiquen Bergoglio com un papa cismàtic, una mena de pontífex inadequat i poc capaç de dur a terme el que l’Església necessita en aquest precís moment. Atenent a les preguntes pertinents del periodista Iacoppo Scaramuzzi, Senèze va exposar què passa als Estats Units amb aquest papa que no és del seu gust. D’una banda, que els dos papes estiguin vius i al Vaticà crea confusió. Segonament, consideren que Bergoglio s’insereix en la política i que hauria de fer de papa i no criticar posicions d’alguns líders polítics. Tercer, per als grups influents catòlics, el papa Francesc s’està passant amb el seu discurs pro acolliment dels refugiats i immigrants. No hi caben tots, diuen. Com si parléssim de maletes dins d’una bodega d’avió. Quart, els seus escrits no agraden: acull tothom, i fent-ho confon. La doctrina de l’Església és una, i el papa a vegades sembla que en segueixi una de pròpia. Cinquè, no té el consens dels seus i això denota debilitat, pensen alguns. L’hostilitat contra el pontífex per part dels suposadament germans en l’episcopat és una certesa. Les crítiques no provenen de lluny, sinó que les té a casa.

D’una banda plana el cisma als EUA i d’una altra, el cisma alemany. Els corrents del desacord també persisteixen a Roma. El context ve alimentat per “l’ambigüitat teològica” que ha generat en alguns sectors el text Amoris Laetitia i també els moviments curials, amb nomenaments “incomprensibles” (el papa crea cardenals que sorprenen pel seu origen i personalitat). Francesc és un papa que passeja per l’abisme, que posa el dit sobre la llaga i que s’arrisca. Tenim un papa dinàmic i surfista: viu constantment sobre l’ona i abraça l’adversitat i el moviment.