Manifest del sentit comú

Benvolguts lectors, quan em poso a escriure aquest article em resulta difícil elegir una qüestió a tractar davant del gavadal, del torrent de notícies d’actualitat de casa nostra. D’altra banda, és massa greu i indigne el que està succeint, per la qual cosa és necessari, és vital, un petit compromís de tots els catalans en referència a aquella dita tan ben construïda de Joan Fuster: “Si no fas política te la faran i, a més, te la imposaran.”

Doncs bé, davant de les atzagaiades del poder imperial espanyol i les disfuncions de la seva justícia, un grup de valents juristes, una setantena, dels col·lectius Drets, Querellats per la República i Associació Atenes han signat i fet públic un manifest –que jo l’he batejat com el manifest del sentit comú– contra el greu i continuat ús polític de la justícia a l’Estat espanyol. No hi ha dubte que les filtracions, a mitjans de comunicació carpetovetònics, unionistes i assimilacionistes de la capital de l’altiplà castellà del cas de les detencions, fa unes setmanes, dels set CDR de la zona del Vallès i Osona, acusats de terrorisme, és gravíssim. És intolerable que faci servir aquesta tàctica, segons la qual aquests mitjans públics, reaccionaris, grocs i demagògics creen, fabriquen un relat totalment fals, i això després serveix com a base a la justícia per acusar persones que són innocents. A més, aquestes filtracions també han servit d’argumentaris a certs partits en la precampanya electoral (una altra hipocresia política, ja que són en campanya des de fa setmanes) per utilitzar-ho com a arma llancívola per criminalitzar els partits independentistes, i intentar fer veure que independentisme i terrorisme són sinònims. De tota manera, aquestes coratjosos juristes es feliciten del toc d’atenció del Consell d’Europa en la investigació de l’ús de la justícia a Espanya i Turquia. Cal tenir molt present que el Consell d’Europa és una institució clau, de prestigi molt gran, al Vell Continent, creada el 1948, per defensar els drets humans i la dignitat de la persona després del desastre del totalitarisme nazifeixista, acabada la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit, en aquest manifest dels setanta juristes es reclama, es demana que s’arribi fins a les darreres conseqüències i que les institucions europees deixin de silenciar la violació sistemàtica dels drets humans, que a criteri d’aquestes tres entitats del món del dret s’està portant a terme a l’Estat espanyol.