Acte de fe

Davant la impos­si­bi­li­tat de bom­bar­de­jar Cata­lu­nya men­tre esti­guem a la UE, els hereus del fran­quisme, els del “Todo atado y bien atado”, han ata­cat posant en marxa l’única forma de poder que ni la tran­sició, ni cap par­tit ha pogut modi­fi­car des del fran­quisme, el poder judi­cial. Sim­ple­ment van recon­ver­tir el Tri­bu­nal de Orden Público (TOP) en l’Audi­en­cia Naci­o­nal. La sentència con­dem­natòria als diri­gents cata­lans ha estat fruit d’un acte de fe, més que no pas un acte jurídic que aten­gui a un mínim de justícia. Ara, els qui quan va ser el moment van votar con­tra l’actual Cons­ti­tució Espa­nyola, (els pares del PP, l’antiga Ali­anza Popu­lar, s’hi van opo­sar), la sacra­lit­zen com si fos la curta decla­ració dels Estats Units. No tenen en compte que als Estats Units la justícia depèn bàsica­ment de la juris­prudència, és a dir, de l’experiència, i nosal­tres, de les lleis que impo­sen un grup de per­so­nes a la resta de la població. Un sis­tema es basa en els cos­tums i l’altre, en la pre­venció. La Cons­ti­tució Espa­nyola no es pot con­si­de­rar, ni de bon tros, la mare de totes les lleis després dels Deu Mana­ments. És un com­pendi de lleis que van con­sen­suar, amb més pressa que seny, gent de diver­ses tendències polítiques. D’això fa més de qua­ranta anys, i és evi­dent que han que­dat obso­le­tes. Tot i així, les esgri­mei­xen com el Sant Cristo gros i el gar­rot per esba­tus­sar-nos. Estic con­vençut, però, que hi haurà un abans i un després de la sentència en l’aspecte jurídic. Tot el món ha vist com de poli­tit­zat està l’esta­ment jurídic espa­nyol. Com cor­ren tots ama­tents a lle­par les mans que els donen men­jar. Aquest és el pro­blema que va cau­sar la via judi­cial empresa per Rajoy i con­ti­nu­ada pels suc­ces­sors, que pot posar al des­co­bert les evidències i que hi ha un tri­bu­nal euro­peu. Pel que fa a la gent del país, rei­tero que cal tenir paciència per espe­rar el dia que els pre­sos cata­lans es con­ver­tei­xin en un obs­ta­cle insal­va­ble per als diri­gents de Madrid. Ahir, una diri­gent política esco­cesa va anun­ciar un nou referèndum inde­pen­den­tista. No hi ha hagut detin­guts, ni exi­li­ats, ni apa­llis­sats ni empre­so­nats. El pit­jor seria que el Bre­xit s’enco­manés i Espa­nya seguís el camí dels britànics. Sense Europa, ser català sig­ni­fi­ca­ria entrar a for­mar part de la terna més mal­trac­tada jun­ta­ment amb els kurds i els pales­tins. Quina por!