‘Brexit’ de mai acabar

Durant un temps, ha planat sobre l’escenari del Brexit la possibilitat que s’arribés a un desenllaç sense acord, una opció que, amb dades a la mà, a la majoria de ciutadans i analistes ens semblava la pitjor. Amb l’arribada de Boris Johnson al poder, la situació d’un Brexit sense acord prenia encara més fiabilitat, ja que el primer ministre defensava que en cap cas alteraria la data de 31 d’octubre per sortir de la UE, fos quin fos l’estat de les negociacions amb la UE.

Sempre havia pensat –i així ho havia escrit– que la UE, tot i la seva inamovible posició, finalment s’avindria, potser a contracor però en favor del pragmatisme, a renegociar l’acord inicial i trobar un fil a on agafar-se. I això va succeir fa ben pocs dies, després de la quadratura del cercle –com va expressar el negociador de la UE Michel Barnier– a l’hora d’establir un acord sobre la frontera amb Irlanda, que seguirà igual que ara pels irlandesos, però que crearà una frontera marítima que permetrà al Regne Unit establir els aranzels i altres qüestions amb estats tercers, de manera que Johnson també pot dir als britànics que una mena de frontera hi haurà.

Bona notícia que va ser ratificada pel Consell Europeu el 18 d’octubre. De manera que només quedava la ratificació del Parlament britànic, del complex Westminster, que tants maldecaps va donar a Theresa May. Semblava que el premier Johnson se’n sortiria, després d’haver pressionat diferents membres de la cambra, i que hi hauria acord. Però va arribar una sorpresa, una més en aquest Parlament, presentada per Oliver Letwin. L’esmena d’aquest diputat –que es va posar a votació abans que el document de l’acord– demana que els parlamentaris puguin debatre amb temps els termes del pacte amb la UE. L’esmena es va aprovar per 322 vots a favor i 306 en contra, fet que obliga a ajornar la votació de l’acord i a retardar la data de sortida del Regne Unit, prevista per al 31 d’octubre. I a Boris Johnson l’obliga a demanar per carta a la UE retardar la data de sortida, cosa que ha fet, però n’ha enviat una altra de contradictòria. S’esperava que es votés l’acord ahir, però el president del Parlament ho va rebutjar.

Tot fa pensar que avui es votarà en format de tractat internacional. Ja veurem com acaba tot plegat, perquè es fa difícil preveure escenaris concrets, perquè sovint sol sortir algun camí, òbviament interessat, que canvia la lògica de les coses.

El que sí és ben cert és que, amb el temps que fa que dura la gestió del Brexit, des del ja llunyà referèndum de juny de 2016, han passat més de tres anys que han generat, sobretot darrerament, incerteses a la ciutadania i a les empreses, pel que pot arribar a succeir. Esperem que aquest escenari incert s’acabi aviat i que s’arribi a un acord, perquè sempre és millor un document de consens, encara que no agradi totalment a ningú, que un trencament, un Brexit dur que portaria molta incertesa, amb conseqüències per a l’economia real, la ciutadania i també el món financer, la borsa i la lliura. Confiem en el pragmatisme britànic, tants anys present i sovint absent darrerament, i en la capacitat per trobar sortides a situacions complexes que té la UE. Aviat sortirem de dubtes.