L’escriba de la Talleda

Dimarts vam enterrar en Josep Maria Uyà, poeta, dramaturg, doctor en filologia, professor d’institut i articulista d’aquest diari des de fa un grapat d’anys i on des de les seves Tribunes ens ha mostrat el seu pensament clar, rebel i inconformista que va fer que el bategés fa molts anys com un “indignat” abans que aquest moviment es fes popular. L’Uyà era, també, amic. En tenia molts i bons, d’amics. Es va demostrar al tanatori de Girona, en un acte laic i emotiu en què la família, els amics de la Talleda, els de l’institut i els del teatre, els de la Fundació Fita i els del carrer es van unir per mostrar la complexitat d’aquest home de 59 anys, que ens va deixar massa aviat, quan es disposava a assajar un recital poètic que havia de fer el dia de Sant Narcís a La Planeta dins dels actes del Casero. L’Edu Sibori, amb dolor profund, es va recordar de recordar que, al marge de tot això que hem parlat, l’Uyà estava dotat de grans valors humans, d’una saviesa sobre l’existir, d’una noblesa i d’una finor aguda. Va haver-hi grans intervencions, en la forma i en el fons. I vam saber que pels seus alumnes, ben representats i d’èpoques diverses, es rascava la butxaca per comprar llibres que creia que havien de llegir. O que, protestant sempre, perquè era un rondinaire consumat, ajudava en tot i a tothom.

Has deixat empremta, Uyà, com els arbres que plantaves a les teves diverses cases i que et sobreviuran. Finalment has acabat el llarg treball que t’havies autoencarregat d’haver de comprendre, tot i que ja feia temps que havies arribat a la conclusió que no hi havia res per comprendre. Ens deixes poemaris, assajos i el llibre sobre Macedonio Fernández, L’home sobrepassat, havent ajudat a donar a conèixer aquell que alguns es pensen que era només una recreació literària de Jorge Borges. Diuen que eres un home solitari, i ho crec. Però et veig rodejat de tanta gent, a l’institut, al teatre, als cursos que feies amb el doctor Joaquim Jubert, que devies tenir feina per trobar-la, la solitud. Quan ens escrivíem, et deia sempre l’escriba de la Talleda, la teva casa d’allà a les Guilleries, prop de Sant Hilari, on també has deixat amics. Eres poeta per damunt de tot. Descansaràs a Portbou, prop de Walter Benjamin. I et trobarem a faltar i et llegirem per saber més de tu ara que no hi ets. Però, és clar, qui ha de saber res del plor del poeta?