Desobediència

En una paret d’un dels edificis de la universitat de Bolonya vaig llegir-hi fa poc en una pancarta: “Disobeditte con generosità”. No he deixat de pensar-hi. Potser el millor seria ocupar tota aquesta columna amb la repetició d’aquesta frase. Per convidar que cadascú hi pensi. Tanmateix, d’una banda la mera repetició podria evocar l’exercici d’un antic càstig escolar: copieu tal frase tantes vegades; i de l’altra, potser els responsables del diari i els lectors considerarien que m’he estalviat feina. Així que parlaré d’algunes de les coses que em va fer pensar amb la convicció que la potència significativa d’aquesta mena d’aforisme és tanta que seria inútil l’estúpida pretensió d’exhaurir-ne el sentit.

D’entrada, suposo que es refereix a una desobediència de caràcter polític: aquella que, posem per cas, ha dut l’organització Open Arms, i altres persones amb la voluntat de salvar nàufrags que volen ser acollits, a desobeir les ordres de Salvini, benauradament defenestrat, i els seus còmplices a Itàlia i més llocs d’Europa. És així que el fet de desobeir pot ser en ell mateix un acte de generositat. Ho és en la mesura que obeir pot resultar més còmode. Desobeir és posar-se en perill. Qui desobeeix, sentint que és un deure fer-ho davant d’una situació que considera injusta o que s’ha d’enfrontar a l’autoritat per fer possible una societat més lliure i ètica, és amenaçat i pot ser castigat. Ho sabem des de sempre. No fem més que comprovar-ho. Tanmateix, és possible que la desobediència no sempre sigui generosa. No exclou que pugui correspondre a un capteniment egoista: n’hi ha que, posem també per cas, “desobeixen” una llei per un profit merament propi. És cert que no pensem en aquests casos com un acte de desobediència i encara menys política, però se m’ha fet present. El cas és que, perquè sigui generosa, la desobediència ha de tenir una mira col·lectiva, encara que una sola persona l’exerceixi: el seu gest encarna una resistència; d’altra banda, encara que sigui en una acció compartida, cadascú fa la seva desobediència. Aquesta potser també ha de ser generosa en el sentit que no només ha de tenir present els altres, sinó respectar-los en la seva diferència pel que fa al pensament i l’actitud. Finalment, una altra mena de consideració: la generositat deguda als que desobeeixen pagant-ho sovint amb la repressió i la presó; gràcies a ells moltes coses han canviat i esperem que canviïn.