Volen terra cremada

Les repetides manifestacions del candidat a president del govern Pedro Sánchez i el seu entorn han deixat palès que els socialistes no volen cap mena de diàleg amb Catalunya, ni consens, ni pactes fora de l’autonomisme constitucional. La situació no aconsella facilitar la seva investidura, si es té en compte, a més, que la seva altivesa i menysteniment al president de la Generalitat esdevé insultant per al poble català.

La repressió ha provocat l’esclat del jovent decebut de tota la política que ara sí que s’ha convertit en la vella política. La gent ha deixat de creure en els partits i es refugia en els moviments socials com a alternativa al que consideren disbarats dels polítics. Les protestes han generat inestabilitat i desconfiança. En Espanya hi creu molt poca gent vista la violència desplegada per l’Estat. No han pensat que la repressió judicial i la violència d’estat no seran mai solució a un conflicte històric que ve de temps.

Ni dretes ni esquerres espanyoles han volgut buscar seriosament solucions democràtiques al problema català. Però ara la farsa s’ha acabat, han caigut els decorats de cartró pedra en què s’aguantava la democràcia espanyola, ja que queda al descobert que els veritables antisistema són les dretes reaccionàries a les quals hem d’afegir el socialisme espanyol.

El conflicte esdevé ètnic quan veiem a Catalunya persones castellanoparlants que es declaren espanyoles i no volen entendre que abans que ells s’instal·lessin a Catalunya, aquesta ja existia amb ànima i cos. Volen forçar d’aquesta manera el silenci del poble d’acollida i fer-lo seu contra l’opinió del poble català. No volen una nova societat ni un país lliure, passejant banderes espanyoles en lloc de practicar la democràcia.

Els catalans, poble culte, partidari majoritàriament de la igualtat d’oportunitats i del bon veïnatge, volen liquidar d’una vegada la política de col·lisió entre vencedors i vençuts que sembla esperonar l’ambició de domini de l’Espanya castellana. S’oposen els espanyols encara majoritàriament al fet que els catalans puguin prendre decisions, tot sabent que Catalunya pot sobreviure sense Espanya amb recursos propis.

Els catalans com a ètnia, país amb llengua i cultura diferent de la castellana, saben que la república catalana està en curs, amb una declaració d’independència suspesa per obrir i facilitar el diàleg que mai es va produir. L’Estat espanyol no s’ha distingit per la seva comprensió, ni per tolerància ni per respecte a la realitat catalana, iniciant la repressió judicial en lloc del diàleg entre pobles, atacant la convivència, exasperant el jovent sense futur, que sap que haurà d’emigrar per sobreviure econòmicament i com a persones.

L’Estat sap que només pot impedir la independència de Catalunya amb tirania i destrucció política i institucional, ferint el sentiment nacional català i la dignitat dels catalans. És la seva política de terra cremada recordant-nos el retorn d’un passat dictatorial a Catalunya amb un trencament total. L’Estat té a la seva disposició la força policial i militar per ofegar tota temptativa, pacífica, dels catalans per formar una democràcia en forma de república i celebrar un referèndum d’autodeterminació lliure i imparcial.

Els polítics espanyols creuen una solució dividir i enfrontar catalans i castellans a Catalunya. En plena descomposició política de l’Estat espanyol, s’enfronten en realitat pragmatisme català i dogmatisme espanyol. La uniformitat espanyola es posa per damunt de tot, i si convé, destruint les llibertats, aplicant lleis amb criteris injustos, mentre pretenen seguir ignorant que la independència de Catalunya és ja un fet irreversible.