Opinió

LA GALERIA

Fires sense barraques

La policia ha visualitzat que els aldarulls per la sentència podrien repetir-se si les barraques seguien al seu lloc, a la Copa

Són unes Fires diferents. Ho són perquè després de parlar-ne el Tribunal Suprem ha emès la sentència i malauradament ha dictat allò que molts ja preveien: la presó per als líders que van promoure un referèndum, que van treure les urnes com els ho demanava el poble. Una realitat amb un munt d’anys de presó que ha trasbalsat el país. Un país que ha convulsionat amb desenes de protestes totalment pacífiques i cíviques, com ho van ser les marxes per la llibertat amb milers de persones anant al cap i casal de Catalunya que encara és Barcelona. Però no tot ha estat així: fa un parell de setmanes les manifestacions van acabar amb aldarulls. Ningú s’imaginava que un dia dubtaríem si les imatges que hem vist en els titulars de televisió eren de Girona, Barcelona, Hong Kong o Xile. Una violència que les entitats han rebutjat i condemnat, com volen a Madrid, però que també sembla que és la resposta d’una part dels joves.

Desenes de contenidors cremats i, sobretot, càrregues policials dures en carrers tan nostrats com la Gran Via, Bonastruc de Porta, la Devesa i la rotonda del Rellotge es van transformar per unes hores en un autèntic camp de batalla. Uns aldarulls greus que la policia ha visualitzat que podrien repetir-se si les barraques seguien al seu lloc, a la Copa. Motius de seguretat han fet que el consistori hagi decidit que aquestes Fires no hi hagi barraques. Entenc que els joves pensin que unes Fires sense barraques no són Fires, com també vam pensar molts fa uns anys que un estiu sense veles a la Devesa no acabaria de ser un estiu complet. En aquest cas, però, crec que la reflexió que 10.000 joves o més s’unissin a l’esplanada de la Copa tenia un pronòstic com a mínim incert. Si habitualment ja és un espai delicat per la barreja d’alcohol i altres drogues, el còctel que proporciona el sentiment de ràbia, les ganes de mostrar el que vol el poble i els joves catalans permet pensar que la decisió ha estat assenyada. És cert que les entitats de barraques hi surten perdent. Ara ja no és una bicoca tenir barraca a la Copa, però encara són moltes les entitats que compten amb aquesta activitat per quadrar els pressupostos anuals. La unilateralitat expressada per la comissió de la Copa per la decisió del govern de Girona sembla també més que lògica. La promesa de tornar amb tres dies de concerts a la Copa ara es veu llunyana i ja veurem com es cristal·litza. De moment, els canvis ens han deixat en un encert. Els concerts de la Copeta al parc del Migdia ja van ser un èxit dissabte. Tot i això, jo he trobat a faltar més la Gran Via que les barraques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.