El Halloween del 10-N

El debat sobre castanyada o Halloween arriba enguany en plena campanya del 10-N. Una repetició electoral amb ingredients zombi: veus d’ultratomba al Valle de los Caídos, el probable retorn de Casado de la mort i el demoscòpic creixement del terrorífic feixisme ultraespanyolista de Vox. Però que ningú pateixi, també tindrem castanyes i sembla que Albert Rivera aposta per la tradició nostrada. També el PSOE opta per la disfressa de terror. Amb una campanya basada en una mòmia i les amenaces constants de Pedro Sánchez a la Generalitat, estil ogre. O amb el ministre de l’Interior removent els morts a les seves tombes faltant el respecte a les víctimes del terrorisme quan assegura que la violència del País Basc va tenir menys impacte que la de Catalunya. Davant d’això, el PSC s’ha venut l’ànima al PSOE i això explica –la falta d’ànima– que Miquel Iceta rebutgi grollerament visitar Oriol Junqueras a la presó. Ara bé, no m’interessa l’aspecte moral sinó el polític.I el rebuig a visitar Junqueras s’emmarca en el fet que el PSC ha decidit mirar de vampiritzar vots a Cs. A l’abril els socialistes es van quedar a tres diputats d’ERC, que va guanyar les generals. Arrabassar aquesta primera plaça als republicans suposaria una victòria unionista a Catalunya que podria ser demolidora per a l’independentisme. I també es veu des del PSC com una pista d’enlairament d’Iceta cap al Palau de la Generalitat, on es veu, si l’independentisme perd la majoria absoluta, utilitzant la via d’aliances Frankenstein –com la de l’Ajuntament de Barcelona amb Colau i Valls o la de la Diputació de Barcelona amb JxCat– que va deixar molts independentistes de pasta de moniato. I que va situar ERC –més enllà de municipis secundaris on s’imposa el localisme– en l’enemic a batre en les grans institucions del país: ajuntaments de Barcelona, Tarragona i Lleida i Diputació de Barcelona. Les urnes diran, però caldrà esperar també –degustant uns bons panellets– si Sánchez es fot la castanya o no. I en cas de guanyar si tria truc o tracte. El truc de la gran coalició unionista amb el PP i Cs. O el tracte del govern d’esquerres en diàleg amb l’independentisme en què ERC tindria un paper decisiu. Si és que Sánchez assumeix que el conflicte no s’arregla amb quatre caramels i gominoles sinó acordant d’una vegada una solució democràtica per a Catalunya. Ja ho veurem.