Opinió

Tribuna

Espanyistan

“Quina classe de mentalitat encara pot creure que enviant la Guàrdia Civil es pot controlar internet?

Agafo aquest títol emman­lle­vat del lli­bre de l’Aleix Saló publi­cat l’any 2012 fent referència a la crisi immo­biliària, però que ara resulta tan apro­piat que fins i tot he vist diver­ses pin­ta­des rei­vin­di­cant-lo.

Com ha dit aquesta set­mana el pre­si­dent Puig­de­mont a The Times, l’Estat espa­nyol perd davant del movi­ment inde­pen­den­tista perquè lluita amb armes del segle XIX con­tra gent que fa temps que viu i actua amb eines del segle XXI. I jo afe­gi­ria que no només lluita amb armes del segle XIX sinó que la seva men­ta­li­tat ha que­dat estan­cada al segle XVI. Aquests dies en tenim exem­ples escan­da­lo­sos, com la cen­sura con­tra Tsu­nami Democràtic amb men­ti­des que no tri­ga­ran gaire a des­co­brir-se que ha estat un acte fallit perquè l’apli­cació sem­pre s’ha pogut bai­xar. Quina classe de men­ta­li­tat encara pot creure que envi­ant la Guàrdia Civil es pot con­tro­lar inter­net?

Un altre trist exem­ple ha estat l’espec­ta­cle de la vice­pre­si­denta del govern espa­nyol en fun­ci­ons i can­di­data del PSOE a les pro­pe­res elec­ci­ons, Car­men Calvo, dient una bar­ba­ri­tat dar­rere l’altra i demos­trant que mal­grat ser catedràtica de dret cons­ti­tu­ci­o­nal des­co­neix la història i la nor­ma­tiva inter­na­ci­o­nal més bàsica. Ha dit que en José Anto­nio Primo de Rivera va ser una víctima, fal­tant greu­ment al res­pecte a les vícti­mes reals que encara estan enter­ra­des a les cune­tes, decla­ra­ci­ons que suma­des al fune­ral d’estat que el seu govern ha permès pel dic­ta­dor, resulta tan des­con­cer­tant que només s’entén en el marc d’una monar­quia bana­nera. També ha par­lat de la Cons­ti­tució com un dogma ina­mo­vi­ble obli­dant que es va votar, que s’ha modi­fi­cat i que es pot tor­nar a votar quan cal­gui, i ha afe­git que votar és democràtic, però amb la llei a la mà, obli­dant que les lleis les ela­bo­ren els polítics que hem esco­llit votant. I la perla final. Ha dit que el seu par­tit no par­larà mai amb el govern català sobre el dret a l’auto­de­ter­mi­nació perquè “no exis­teix”. I jo em pre­gunto com una per­sona amb aques­tes lla­cu­nes de for­mació tan impor­tants pot haver arri­bat al càrrec que ocupa. Són lla­cu­nes o és la invenció d’un relat que sap que és fals però que fa gua­nyar vots uni­o­nis­tes?

No entraré en el debat sobre si el dret a l’auto­de­ter­mi­nació és apli­ca­ble o no a Cata­lu­nya perquè és un debat abso­lu­ta­ment mani­pu­lat pels estats que acos­tu­men a obli­dar que no són més que ins­tru­ments al ser­vei dels ciu­ta­dans, i en cap cas enti­tats sagra­des dipo­sitàries de la veri­tat abso­luta. En tot cas, el dret a l’auto­de­ter­mi­nació exis­teix reco­llit en la legis­lació inter­na­ci­o­nal rati­fi­cada per l’Estat espa­nyol i és un prin­cipi fona­men­tal dels drets humans, plan­te­jat en ter­mes de res­pecte a la sobi­ra­nia popu­lar des del segle XVIII durant els debats que van con­duir a la Decla­ració d’Inde­pendència dels Estats Units o a la Revo­lució Fran­cesa, pre­sent durant el segle XIX en teòrics com Baku­nin o en les dis­cus­si­ons durant la Pri­mera i la Segona Inter­na­ci­o­nal, for­ma­lit­zat jurídica­ment per pri­mera vegada a la Carta de les Naci­ons Uni­des rati­fi­cada l’any 1945 i reco­llit en dife­rents decla­ra­ci­ons impor­tants del dret inter­na­ci­o­nal com la Decla­ració Uni­ver­sal dels Drets Humans.

D’altra banda, el dret a l’auto­de­ter­mi­nació ha estat pre­sent en sentències àmpli­a­ment deba­tu­des aquests dar­rers anys a Cata­lu­nya, com la sentència del Tri­bu­nal de Justícia de La Haia sobre la decla­ració uni­la­te­ral d’inde­pendència de Kosova, no sem­pre citada de manera curosa, ja que les xar­xes han fet córrer inter­pre­ta­ci­ons que no s’ajus­ten al que diu. Però el que diu, cito tex­tu­al­ment, és que “El dret inter­na­ci­o­nal gene­ral no conté cap pro­hi­bició apli­ca­ble res­pecte de les decla­ra­ci­ons d’inde­pendència. La decla­ració d’inde­pendència de 17 de febrer de 2008 no infrin­geix el dret inter­na­ci­o­nal gene­ral”. És a dir, que el tri­bu­nal deixa clar que el dret uni­la­te­ral d’inde­pendència no ha d’encai­xar forçosa­ment amb la lega­li­tat cons­ti­tu­ci­o­nal de l’estat en qüestió perquè, de fet, el dret a l’auto­de­ter­mi­nació, i encara més el dret a decla­rar uni­la­te­ral­ment la inde­pendència, vul­nera, per defi­nició, la lega­li­tat cons­ti­tu­ci­o­nal, i la lega­li­tat cons­ti­tu­ci­o­nal no és una qüestió inal­te­ra­ble, tot al con­trari, s’ha de poder anar adap­tant a les neces­si­tats i a les deman­des de la gent, de la sobi­ra­nia popu­lar, base de tota democràcia.

En aquest sen­tit, no entenc que la vice­pre­si­denta d’un govern que es pre­senta com la democràcia millor del món no accepti el prin­cipi de sobi­ra­nia popu­lar que repre­senta el dret a l’auto­de­ter­mi­nació, perquè, segons la meva manera de pen­sar, la volun­tat dels ciu­ta­dans ha de comp­tar per a poder deci­dir el seu futur. D’altra banda, el fet que digui que no exis­teixi no acabo de deci­dir si es tracta d’una manca bàsica de conei­xe­ments, molt impròpia del seu càrrec, o que real­ment té raó la pin­tada i l’Estat espa­nyol cada cop s’acosta més a Espa­nyis­tan, ente­nent l’expressió no com un menys­preu als països aca­bats amb “tan”, res més lluny de la meva intenció, sinó com a metàfora del caos en que viuen alguns d’ells.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia