De Felip a les urnes

Setmana accelerada, la que comença, amb una inoportuna visita de Felip VI a Catalunya, els estudiants acampats a la Gran Via de Barcelona pendents de quan els fan fora, una campanya electoral centrada en Catalunya on l’independentisme cotitza a l’alça, una jornada de reflexió que serà de tot menys asèptica, i unes generals que poden no canviar el resultat però sí les majories de govern a l’Estat i que aclariran el suport a cadascú.

El cap de l’Estat tornarà a comprovar que no és benvingut i que només pot fer actes encapsulat, ja que quatre de cada cinc catalans es mostren disconformes amb la seva monarquia i l’ús que n’ha fet fins ara, segons el CEO. L’acampada de joves corre el perill que es faci amb ells allò que no es va fer amb altres col·lectius acampats a la Gran Via. Dues situacions que tensaran l’actuació policial d’uns cossos que ja estan en alerta màxima.

La campanya gira sobre Catalunya i la seva repressió. El debat electoral d’aquesta nit en les televisions estatals situa Catalunya com a primer punt de la discussió sota la pregunta “Como salimos de ésta?”. Significatiu que debatin sobre Catalunya sense cap partit català present.

La jornada de reflexió pot esdevenir de mobilització, o de sensibilització davant la injustícia, sense que s’impedeixi el desenvolupament normal de les generals de l’endemà, però les advertències de Pedro Sánchez, la ministra Delgado, el president del Suprem Lesmes o del popular Casado semblen desitjar l’anormalitat. En les eleccions sempre es fa una crida a mobilitzar l’electorat i omplir les urnes; però, si és el català, genera recel. Ens prefereixen a casa i no al Congrés dels Diputats. Ens prefereixen en minoria en unes generals, i no pas que hi hagi una majoria de diputats sobiranistes en unes eleccions, com podria passar el 10-N. Si s’escau que hi ha més diputats independentistes es qüestionarà el resultat, però es tornarà a fer palès que l’Estat no resoldrà la seva crisi sistèmica sense resoldre la catalana. Deia el polític alemany Willy Brandt que “sempre necessitarem més democràcia, no menys”.