Anti-Espanya

Els enemics més corrosius d’Espanya són els partits hipòcrites i els cínics que fan proclames fanàtiques de nacionalisme radical espanyol i alhora defrauden Hisenda, humilien el rei o desobeeixen sentències judicials. Aquests dies en què Hisenda ha capturat dels comptes corrents la part fraccionada de l’IRPF, és irritant veure que en la llista de morosos a l’Estat que l’Agència Tributària publicà el passat 27 de juny hi ha figures públiques de l’espanyolisme més arrogant, com Rodrigo Rato, exministre d’Economia i expresident de Bankia, o l’empresa familiar de Dolors Montserrat, eurodiputada i exministra. A més d’aquestes, hi ha altres accions anti-Espanya que cal recordar. Poso per cas, aquella del Rajoy, llavors president del PP, que el 31 de juliol del 2006, va dur al Tribunal Constitucional un recurs que desautoritzava moralment i institucionalment el rei, que havia dictat l’aplicació de l’Estatut aprovat per les Corts espanyoles i ratificat pels ciutadans de Catalunya. Un altre exemple de comportament deslleial és la desobediència reincident, tossuda, insolent, practicada pel govern d’Espanya: no acata sentències –si més no, 34!– del Tribunal Constitucional, del Suprem i de l’Audiència Nacional que donen la raó a Catalunya respecte al traspàs en la gestió de beques i ajuts a l’estudi. El Constitucional condemna cada any els governants de l’Estat a traspassar a la Generalitat aquesta competència, tal com ordena el Reial Decret 2298/1983. L’espanyolisme té l’enemic a la seva panxa.