Aquesta nit

Tradicionalment les eleccions espanyoles eren les més difícils per als partits catalans. Des de les eleccions al Congrés de l’any 1977 i fins al 2011, el PSC-PSOE va guanyar ininterrompudament, fins i tot durant les èpoques de majoria absolutíssima de CiU en les eleccions catalanes.

Durant dècades, aquest era el comportament electoral habitual d’una part molt important dels catalans: en les eleccions al Parlament votaven partits que no tinguessin el centre de decisió a Madrid, i en canvi en les espanyoles votaven les forces que consideraven que millor podien governar Espanya.

En aquest context era impensable que un partit independentista com ERC pogués guanyar unes eleccions al Congrés dels Diputats espanyol. Però va passar; la victòria d’Esquerra el passat mes d’abril va ser un exemple clarivident de fins a quin punt el comportament electoral ha canviat, i els catalans veuen ara les eleccions espanyoles com una oportunitat per enviar un missatge contundent de desacord amb la deriva repressiva i catalanofòbica de l’Estat.

Aquella nit del 28 d’abril el missatge de les urnes es plasmava de la manera més gràfica possible als mapes televisius dels especials informatius de les nits electorals: Catalunya pintada d’un color ben diferent, deixant clar que nosaltres no som d’eixe món o, més ben dit, d’eixe país.

Avui tornem a votar, i el més positiu és que per primera vegada en molt temps s’ha esllanguit fins a quasi desaparèixer el rum-rum entre alguns sectors independentistes que demanava fer boicot a les eleccions espanyoles. Encara més, alguns dels qui havien demanat aquest boicot avui es presenten amb una candidatura electoral amb tots els ets i uts. Me n’alegro, perquè vol dir que ara ja tots tenim clar que els resultats de les urnes són els missatges polítics més potents, a dins i també a fora, i que si alguna possibilitat tenim els catalans de guanyar és per la via democràtica.

Si aquesta nit podem pintar Catalunya d’un altre color i fer créixer la suma dels vots independentistes voldrà dir que hem girat unes eleccions que no volíem a favor nostre, i això sí que és una victòria.