Visca?

Un dels pocs moments memorables del període electoral que ens acaba d’avorrir ens el va regalar, en un míting socialista a Viladecans, l’exballarí Miquel Iceta cridant –gairebé xisclant– “¡Viva los Mossos! ¡Viva la Policía Nacional! ¡Viva la Guardia Civil!”. Això després que els tres cossos esmentats s’hagin passat els propis protocols per l’entrecuix, tot traient ulls (quatre), aixafant testicles (dos) i enviant (dues) persones a l’hospital amb lesions cranials. Un diplomàtic britànic retirat que està seguint la situació a Catalunya va comentar fa poc: “No recordo que la policia britànica mai hagi fet cap càrrega amb porres, i si hagués disparat tan sols una sola bala de goma hi hauria hagut un escàndol polític tremend; tanmateix, aquestes mesures [innecessàries, s’entén] han estat utilitzades amb freqüència per la policia espanyola als carrers de Barcelona al llarg de les últimes setmanes.” Però per molt que Iceta cridi visques a les forces d’ordre públic (si el seu homòleg escocès hagués cridat “Visca la policia anglesa!” després que aquesta s’hagués comportat com l’espanyola, hauria estat destituït a l’acte) per als partits unionistes de dretes, el PSOE no en fa prou per aconseguir –se suposa a través d’encara més porres i bales– l’objectiu principal: que Catalunya sigui com menys catalana millor. Com em va dir fa poc una amiga txeca: “Perquè els rastres d’una dictadura desapareguin, cal que passin generacions senceres.” No dec ser l’únic que no té tanta paciència.