Reflexió

Avui toca jornada de reflexió. Un vestigi del passat antediluvià, quan no existien mitjans de comunicació de masses, ni internet. S’aturava l’activitat proselitista per permetre que els ciutadans reflexionessin sobre les propostes dels candidats. Al segle XXI, una era de sobreabundància d’informació i sobredosi de màrqueting polític, per terra, mar i xarxes, és impossible pensar en un dia sencer sense que ens arribin missatges per totes bandes. En aquestes eleccions, hem tingut la sort d’haver patit només una campanya d’una setmana. Ha estat molt intensa, però. Intensa fins al punt d’haver provocat el col·lapse del candidat del PSOE, que va haver de disculpar-se per haver explicat veritats que tothom ja sap: que a Espanya la fiscalia serveix el poder polític. Quina novetat. El que resulta preocupant és que l’estrès pugui provocar més lapsus del president del govern d’Espanya en funcions. Si no pot aguantar el ritme d’una setmana de campanya i acaba parlant més del compte, què passarà quan hagi de suportar l’estrès de governar un dels estats més inestables d’Europa, políticament i econòmica? Que Déu ens agafi confessats. Per la nostra banda, no ens queda cap altra feina demà que omplir les urnes de vots independentistes, per aconseguir millors resultats que en les anteriors. El missatge ha de ser clar: els catalans que volem la independència som més que ahir, però menys que demà. Ens poden perseguir, ens poden reprimir, ens poden limitar els drets fonamentals, però seguirem sumant i ampliant la majoria independentista, fins que tothom –dins i fora– entengui que no hi ha cap solució possible per a Catalunya –i, per extensió, per tornar l’estabilitat a Espanya– que establir una negociació clara, diàfana i sense límits. L’excusa de la llei ja no serveix. El divorci o l’avortament no eren dins la llei i se’n va parlar fins a arribar a una solució per encabir-los en la normativa. Amb Catalunya i la independència passarà el mateix, més d’hora que tard.