L'aigua que baixa

Ningú sem­bla recor­dar-ho, però ara fa dos anys, sort en vam tenir dels precs del con­se­ller Bal­ta­sar a la More­neta, que un embo­lic ben gran tenia el país sense aigua per regar i gai­rebé ni per beure. Però el clima medi­ter­rani ja ho té això i, amb o sense inter­venció divina, que cadascú cre­gui el que vul­gui, va començar a ploure. Ho va fer exac­ta­ment un 17 d'abril a la tarda –un ser­vi­dor garan­teix que ho té docu­men­tat amb unes foto­gra­fies d'uns espec­ta­cu­lars núvols negres– i ho va dei­xar de fer gai­rebé dos mesos després. Cert que, entre­mig, va sor­tir el sol, però va ser una de les pri­ma­ve­res més plu­jo­ses dels últims anys. Com aquesta del 2010, l'any de la gran nevada i d'unes quan­tes fre­do­ra­des històriques, a qui els afi­ci­o­nats a la mete­o­ro­lo­gia aixe­ca­ran un monu­ment si con­ti­nua igual. De moment, a Sus­queda ja des­guas­sen. Espe­rem que la sang no arribi al riu i que torni la calo­reta que a tot­hom agrada.