Opinió

Vuits i nous

En defensa pròpia

“El sobiranisme ha de ser avui majoritari en bé de tots, he dit de tots

Vaig lle­gir fa unes set­ma­nes que s’havien con­vo­cat unes acci­ons per entor­pir, en sen­tit inde­pen­den­tista, l’accés a les urnes en el dia d’avui. No n’he sen­tit a par­lar més. Millor. Que em dei­xin el camí expe­dit perquè la meva pro­testa en forma de pape­reta és molt més potent. El sobi­ra­nisme, en els seus mati­sos, ha de fer avui un gran paper, ha de donar una majo­ria abso­luta a Cata­lu­nya. A veure si l’Estat, amb totes les seves armes polítiques, judi­ci­als i poli­ci­als, s’assa­benta del que hem repe­tit mil vega­des i no entén o no vol enten­dre: que ens tro­bem, que es troba, davant un pro­blema polític que només es pot solu­ci­o­nar a través de la política. He seguit els mínims debats elec­to­rals pos­si­bles. Hi ha coses molt més posi­ti­ves per fer. Me n’ha arri­bat, però, el ressò. Els par­tits polítics espa­nyols ja no diri­gei­xen els atacs con­tra l’inde­pen­den­tisme, fet que, sent uni­o­nis­tes, trobo rao­na­ble. Les mesu­res excep­ci­o­nals que plan­te­gen per repri­mir-lo afec­ten Cata­lu­nya tota sen­cera amb tota la gent que hi viu i hi tre­ba­lla, sigui inde­pen­den­tista, cons­ti­tu­ci­o­na­lista o indi­fe­rent. L’ano­me­nada cata­la­nofòbia bull a molts graus. Pre­te­nen una Cata­lu­nya resi­dual que renunciï als seus drets, a les seves ins­ti­tu­ci­ons esco­lars, sanitàries, comu­ni­ca­ti­ves, poli­ci­als. Una Cata­lu­nya esca­nyada i empo­brida. Amb el pre­text de l’inde­pen­den­tisme, l’objec­tiu és la reducció del país a una comu­ni­tat autònoma més. Ara he estat generós: amb el pre­text de l’inde­pen­den­tisme català pre­te­nen refer en sen­tit cen­tra­lista tota l’“arqui­tec­tura ter­ri­to­rial” espa­nyola de la qual fins ara esta­ven tan con­tents. Els que tre­ba­llen més en con­tra del “règim del 78” són els que més diuen defen­sar-lo.

El meu vot d’avui és, doncs, en defensa pròpia. Meva, i del país. Miquel Iceta, repre­sen­tant aquí de Pedro Sánchez però també d’un par­tit cata­la­nista, n’hau­ria d’estar con­tent. A ell, que viu a Cata­lu­nya, els “seus” de Madrid tam­poc no li fan cabal. Con­flicte polític, senyors. El meu vot, si és acom­pa­nyat d’altres i és majo­ri­tari, reforçarà les posi­ci­ons del PSC.

Què més es pot dir? Per mi l’arti­cle està aca­bat. Torno a Proust, a Joan Como­rera, al gar­ro­fer, als ele­ments que m’han fet pas­sar la cam­pa­nya elec­to­ral amb un cert estat d’equi­li­bri men­tal. Després de votar aniré a pren­dre el meu cafè mati­nal i a lle­gir el diari. Al mig­dia, dinar fami­liar.

Al ves­pre, segui­ment de l’escru­tini. A veure si puc cele­brar-lo, en bé de tots. He dit de tots, també dels que no ens ente­nen o no ens volen enten­dre. Diuen que Ciu­ta­dans patirà una forta dava­llada. Em dei­xarà molt satis­fet. El par­tit de matriu cata­lana que per aquest motiu sap quin pa es dona a Cata­lu­nya i que renun­cia a men­jar-lo, és el més delic­tiu d’aquesta història.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia