Crispetes

Crispetes, que diria Gonzalo Boye. Crispetes davant aquest anunci d’un govern de coalició entre el PSOE i Podem. Crispetes perquè no és clar encara com arribarà a bon port (qui els donarà suport en una sessió d’investidura), i crispetes perquè és espectacular com Pedro Sánchez ha passat de no poder dormir si hi havia un acord com aquest (“amb membres de Podem al govern no podria dormir a la nit” [19/09/2019]) a dir que està il·lusionat d’haver signat el preacord (“el projecte polític és tan il·lusionant que supera qualsevol desacord que hàgim pogut tenir en el passat”, deia ahir). Tantes voltes, Pedro, per arribar on érem? Crispetes. Crispetes perquè el document d’ahir preveu el compromís de “garantir la convivència a Catalunya” i “la normalització” de la vida política. Com? Sense despenjar el telèfon a Torra? Fent un pacte que exclogui els independentistes, com ha dit el president en funcions fins ara? Crispetes perquè haurem de veure què passa d’aquí a quatre dies, quan l’Audiencia Nacional jutgi Trapero, quan el TSJC jutgi la mesa del Parlament, quan el 13 (quin número tan curiós, penso sempre) tanqui l’allau de processaments i, és clar, quan dilluns vinent el president de la Generalitat s’assegui al banc dels acusats. Crispetes perquè serà espectacular veure com Sánchez fa allò del donde dije digo, digo Diego, i crispetes perquè veurem què passa amb Podem i el seu dret a decidir (es manté, Pablo, allò de “nos comprometemos a toda la lealtad al PSOE” i les línies vermelles de l’11 de juliol passat?). Què passa, Pedro, amb la teva promesa electoral de dur Puigdemont davant la justícia espanyola? Com es garanteix “la convivència a Catalunya” (l’expressió és vostra, perquè a mi em sembla que ja n’hi ha, de convivència, però ja ens entenem) sense asseure’s a parlar del que s’ha de parlar? Me n’alegro jo (encara que no els ho pugui semblar) que uns i altres facin allò que ja havien d’haver fet fa set mesos. Però no m’estalvia les crispetes. També, és clar, quan senti quines seran les properes declaracions d’Iceta quan Sánchez li truqui.