Qui jutja el TC?

Des del 1989 fins abans-d’ahir, el Par­la­ment ha apro­vat pel cap baix una quin­zena de moci­ons que defi­nei­xen Cata­lu­nya com a sub­jecte polític que vol exer­cir el dret a l’auto­de­ter­mi­nació. Men­tre l’inde­pen­den­tisme no gua­nyava elec­ci­ons, el TC mai va tro­bar que aquests tex­tos –fins i tot va adme­tre el terme nació al preàmbul de l’Esta­tut reta­llat– anes­sin con­tra la Cons­ti­tució del 1978, com mai cap tri­bu­nal havia con­si­de­rat que cap decla­ració política de cap cam­bra havia de ser sus­pesa per anti­cons­ti­tu­ci­o­nal. I amb bon cri­teri, perquè enlloc de la carta magna pro­hi­beix deba­tre i votar decla­ra­ci­ons sobre cap matèria en cap ins­ti­tució electa. Tan­ma­teix, d’alguns anys ençà, i encara més els dar­rers mesos, aquest tri­bu­nal ha can­viat uni­la­te­ral­ment de cri­teri. Sense que hagi can­viat cap coma de la Cons­ti­tució, que se sàpiga. I ha deci­dit, perquè ningú li pot parar els peus, que està per sobre de la volun­tat popu­lar expres­sada a les urnes i traduïda en la com­po­sició del Par­la­ment, per pro­hi­bir-li par­lar d’auto­de­ter­mi­nació. I, ja que hi som, del rei. Cen­su­rat. Com en plena dic­ta­dura...

De fet, ja va treure’s de la màniga “mesu­res cau­te­lars” enlloc inclo­ses per pro­hi­bir que s’investís un pre­si­dent telemàtica­ment (no sé quin arti­cle ho pro­hi­bia, si el 1978 una vide­o­con­ferència era ciència-ficció) i, amb la mateixa arbi­tra­ri­e­tat, va deci­dir que els pre­sos elec­tes podien sor­tir a pren­dre pos­sessió a les corts i als ajun­ta­ments (que no a exer­cir, és clar), però no al Par­la­ment de Cata­lu­nya ni a l’euro­peu. Això per no recor­dar que ha enter­rat en un calaix gra­pats de recur­sos dels pre­sos polítics per no donar-los la raó, el temps just perquè arri­bes­sin noves reso­lu­ci­ons i així arxi­var-los per “pèrdua d’objecte”. Per a qual­se­vol estat democràtic, en resum, un escàndol rere un altre. Ningú jut­jarà mai el TC?