Opinió

LA GALERIA

Petit gran poble

Sap greu que vivim sense conèixer o sense interès per tot allò més immediat que ens envolta

Des de fa anys em queixo (si ho puc dir així) o em sap greu (si també puc dir-ho així) que, en general però de forma vistent i quasi evident, vivim sense conèixer o sense interès per tot allò més immediat que ens envolta. Em refereixo al paisatge, a la història més nostrada, a les tradicions, al tarannà de la gent amb qui convivim. Diuen els astròlegs que el caràcter de la persona està influenciat per la posició dels astres celestials el dia del seu naixement. Potser sí, no gosaria pas negar que uns elements tan fabulosament lluny de nosaltres ens influeixin personalment, però alhora em pregunto: i doncs les cançons, el clima, les muntanyes, els arbres, les pedres, el vent i la pluja, les persones estimades… tot això tan a prop nostre, no ens influeix?

Unes inicials actuacions del nou Ajuntament del meu poble incideixen favorablement sobre aquesta queixa que escric al principi. Perquè ara sembla haver-hi un moviment per posar en relleu i al lloc que correspon allò que ens rodeja en primera línia. Així s’ha començat a cuidar l’espai vital vilatà i voltants fent actuacions de neteja, de millora i de divulgació de les nostres belleses naturals com són boscos, fonts naturals en indrets singulars, pedreres medievals, forns de calç, pous de glaç, fauna i flora, volcans de la vall, etc. Alhora s’està recuperant i fent conèixer un patrimoni cultural popular important, com per exemple un aplec de cançons de tradició oral ben pròpies del poble, un estudi del fenomen pictòric dels anys cinquanta del segle passat quan el poble i els seus contorns van ser pol d’atracció d’innombrables pintors que ens van deixar una empremta única, o el nostre passat remença i els tres castells feudals amb personatges que figuren vistents en la nostra història nacional.

Això que sembla una maniobra de propaganda político-municipal, no és altra cosa que una constatació del que m’alegra profundament. I com que ja els vells romans deien que bonum est diffusivum sui, allò que és bo sempre és expansible i comunicatiu, doncs això: el que s’està coent a Sant Feliu de Pallerols m’alegra i per això ho explico, els petits també tenim dret a fer-ho saber, oidà. De tota manera he de dir que m’encanta haver nascut en un poble que no ha produït cap redemptor, ni cap col·leccionista de sensacions rares, ni cap predicador estentori. Això em dona sensació de lleugeresa i llibertat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.