Arqueòlegs

La història de la cultura occidental és la història de l’encreuament continu de dues dimensions: la dimensió en què creiem viure i la dimensió en què vivim. Ho diu el filòsof italià, teòric polític, un dels grans pensadors d’Occident, estudiós de l’origen del poder, Giorgio Agamben, de qui l’editorial Arcàdia acaba de publicar en català Arqueologia política, un recull de les lliçons que va impartir el 2014 a la càtedra Ferrater Mora. “Vivim comandats del matí a la nit”, diu Agamben. N’hi ha prou de pensar en tots els dispositius amb teclats que ens fan creure que manem. Ben al contrari, cada cop que premem les tecles no fem res més que obeir la lògica de qui ha construït el dispositiu. Parlant de tecles i de dispositius, aquest dilluns i durant tres dies és quan l’Estat, l’institut d’estadística, en combinació amb les grans operadores de telefonia mòbil, rastrejarà els nostres moviments. Les telefòniques cobren, i nosaltres paguem i a més farem de conillets d’índies entre el 18 i el 21, i més endavant un diumenge i en període de vacances per Nadal i a l’estiu, perquè els diguem com ens movem per anar a treballar. Aquesta vegada han avisat, però és clar que, com preveien Kafka i Orwell, l’Estat ens controla. I un mecanisme més serà veure cap on anem, com ens movem. Diuen que la prova serà anònima, però l’Estat rebrà les posicions de cada número de telèfon. Una manera més de saber què fem? En aquesta societat plena de càmeres i pantalles, ara sabran també quins són els nostres hàbits, si ens quedem a treballar al nostre poble o barri o si creuem un centenar de quilòmetres per anar a mobilitzar-nos, a protestar. Això també els deu interessar. En aquesta arqueologia política d’Agamben que es capbussa en els conceptes com identitat, ordre, ús, voluntat, crisi, ens diu: “Creiem que manem, però en realitat no estem sinó obeint.” Ja és ben bé això. Potser d’aquí també ve que Montserrat Ingla i Antoni Munné, els motors d’Arcàdia, hagin publicat L’obligació moral de desobeir, de Ramin Jahanbegloo, que es fixa en el conflicte que viu Catalunya amb l’Estat, i es pregunta si “el preu polític de governar els altres, en comptes d’organitzar una societat amb ells, és humiliar els que no estan d’acord amb tu, un preu sens dubte excessiu”.