Poder trampós i intolerant

Amb comptagotes van sortir de la presó els joves empresonats durant la intensa setmana de protestes que hi va haver just després de fer-se pública la infame sentència del judici de l’1-O. Entre tres i quatre setmanes a la presó per a uns joves la majoria dels quals, en altres condicions i atenent als càrrecs dels quals són acusats, no hi haurien passat ni un minut. Els diferents jutges que van aplicar aquesta política extrema al·legaven possibilitat de reincidència per enviar els joves als centres penitenciaris de manera preventiva, una pena duríssima que només es pot entendre en el context de repressió policial i judicial en què l’Estat espanyol està immers des de fa dos anys. Ara, fins i tot, un magistrat de l’Audiencia Nacional –sí, cal recordar-ho sempre, el tribunal successor del Tribunal de Orden Público (TOP) franquista– ha dit que es planteja reunir les diferents causes en una de sola sota la mateixa acusació de terrorisme. Terrorisme! Definitivament, hi ha una part de la magistratura –emparada i empesa per l’Estat i el famós “A por ellos” del rei Felip del 3-O– que s’ha begut l’enteniment i que sembla no tenir aturador a l’hora de reprimir l’independentisme català.

Una repressió que ahir va tenir un nou i greu exponent en el judici per desobediència al president de la Generalitat, Quim Torra, però que no serà ni el primer ni l’últim en els propers mesos. Passin llista un moment i veuran que és ben llarga i abraça la mesa del Parlament, alts càrrecs del govern, la cúpula policial, molts alcaldes i un munt d’activistes d’arreu del país. Amb aquest panorama, que no decaurà perquè un cop engegada la maquinària judicial no s’atura així com així i menys amb una magistratura molt conservadora com l’actual, es fa molt difícil poder negociar cap abstenció en la investidura a Pedro Sánchez, malgrat els cants de sirena del PSOE i dels comuns.

Espanya fa anys que actua igual com ara ho fa amb Catalunya. Queda ben patent en Egmont, del gran Goethe, que recentment han editat La Campana i Curbet Edicions. La de La Campana inclou un pròleg del president Carles Puigdemont que defineix Egmont, sobre la brutal repressió espanyola a Flandes del segle XVI, com “un relat que es pot llegir amb els ulls d’avui sense que calguin explicacions complementàries per entendre’l perfectament”. Un poder espanyol trampós i intolerant, diu Goethe. Doncs ben igual.