Ni atordit ni en silenci

Ho va deixar anar enmig de la seva intervenció: “No he vingut aquí ni atordit ni en silenci.” I creguin-me que va ser així. Ni atordit ni en silenci. En una intervenció contundent, dura, institucional i que a mi em va semblar sobretot farcida de dignitat, el Molt Honorable 131è President de la Generalitat, Quim Torra (el senyor Torra, o Don Torra, en paraules del magistrat Barrientos), va fer ahir en el seu judici exprés un al·legat final mereixedor de ser emmarcat. Intueixo que no li servirà de res, però la seva intervenció va ser digna del moment. Perquè el primer cop que un president de la Generalitat en exercici s’asseia al banc dels acusats no podia ser un dia qualsevol. I no ho va ser. No només va reivindicar l’1-O i els represaliats (ai, Pedro Sánchez, com se’t complica la investidura) sinó que, lluny d’abaixar el cap (“no he vingut a defensar-me de res”), va plantar cara i va acusar l’Estat d’haver vulnerat els seus drets i els de tots els catalans. “Vostès s’haurien d’haver abstingut de ser avui aquí”, va gosar dir als membres del tribunal, i ho va resumir en un parell de frases finals lapidàries: “aquest és un judici polític, que vol alterar el panorama polític català” i, dirigint-se a la sala: “davant la història, la condemna serà la vostra”. Ni atordit ni en silenci, vaja. Torra va fer el discurs polític, institucional, i l’advocat Boye (ahir era per treure el bol de crispetes, sentint-lo a ell) es va encarregar sobretot del jurídic (sense estalviar-se, és clar, algunes pinzellades polítiques). Quins clatellots!, pensaves sentint-lo. Tampoc li servirà de res. Perquè el temps dedicat a posar en evidència els membres del tribunal i les incongruències (o irregularitats) del judici va ser inversament proporcional al temps que li van dedicar a contestar-lo. Però no en va deixar passar ni una. I, sincerament, veient l’hemeroteca que va repescar d’alguns membres de la sala, algun dubte sobre la seva imparcialitat va quedar sobre la taula. El de Torra i Boye va ser ahir un tàndem demolidor. Un trident, de fet, si hi afegim la repassada que els va fer a tots plegats l’advocada Elbal. “Això és una anomalia democràtica, i s’ha de frenar. Tenen l’oportunitat històrica de salvar el sistema democràtic”, els va dir. No hi compto. Està vist per a sentència.