El preu

S’acu­mu­len les reso­lu­ci­ons d’orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals que emmas­ca­ren el poder judi­cial espa­nyol i embru­ten els altres poders de l’Estat, que, com hem pogut com­pro­var, es fonen en un de sol quan es tracta de com­ba­tre l’inde­pen­den­tisme. És part del preu que estan dis­po­sats a pagar per a la uni­tat d’Espa­nya. Ja ho va adver­tir Pérez Rubal­caba i no ens n’hem d’estra­nyar. El paga l’exe­cu­tiu, sigui de dre­tes com el de Rajoy o pre­sump­ta­ment d’esquer­res com el de Sánchez. I el paga el legis­la­tiu, que manté la sedició en el Codi Penal, un delicte del segle XVI creat per monar­ques per parar les revol­tes de la gent que volia els seus drets, com molt bé deia l’advo­cat de Clara Pon­satí, Aamer Anwar. A parts iguals, solidària­ment, els poders de l’Estat estan dis­po­sats a pagar el preu que cal­gui a compte d’un crèdit democràtic exhau­rit, mal­grat els esforços i els diners –esmerçats a l’Espa­nya Glo­bal d’Irene Lozano i Josep Bor­rell. La dar­rera i pot­ser més sonora cla­te­llada a la justícia espa­nyola és l’informe d’Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal que deter­mina que el Suprem ha vul­ne­rat el prin­cipi de lega­li­tat, demana l’alli­be­ra­ment de Cui­xart i Sànchez i adver­teix que s’ha obert la porta a con­dem­nar pro­tes­tes pacífiques. Un revés que s’afe­geix al demo­li­dor informe dels obser­va­dors de la Inter­na­ti­o­nal Trial Watch i a l’ante­rior reso­lució del Grup de Tre­ball de Deten­ci­ons Arbitràries de les Naci­ons Uni­des, per citar només tres pro­nun­ci­a­ments de la cin­quan­tena que ha cons­ta­tat Òmnium. Ins­tal·lada en una nova autar­quia, ni aques­tes crítiques ni les cada vegada més nom­bro­ses bufe­ta­des d’instàncies jurídiques euro­pees faran moure un pèl la justícia espa­nyola a curt ter­mini. Al con­trari, res­pon amb una virulència empa­rada, més ben dit, espe­ro­nada per un poder mediàtic patriòtic espa­nyol que menys­prea qual­se­vol reso­lució d’àmbit inter­na­ci­o­nal vin­gui d’Amnis­tia, de l’ONU, dels obser­va­dors inter­na­ci­o­nals del judici, del tri­bu­nal de Sles­vig-Hols­tein o de l’advo­cat gene­ral del Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea. En aquest con­text s’explica la cele­ri­tat amb què Jesús María Bar­ri­en­tos, pre­si­dent del TSJC, va ven­ti­lar amb un cop de porta als nas­sos la petició de l’advo­cat del pre­si­dent Quim Torra de fer cinc con­sul­tes a l’alt tri­bu­nal euro­peu abans de dic­tar sentència sobre el cas de la pan­carta. La fac­tura tri­garà, però aca­barà arri­bant, i el preu serà molt ele­vat.