Consultar la militància

No s’hi han escarrassat gaire, les direccions del PSOE i de Podem, en la pregunta que sotmetran a consulta a les seves respectives militàncies. “Dones suport a l’acord assolit entre el PSOE i Unides Podem per formar un govern progressista de coalició?”, preguntarà el PSOE als associats. “Estàs d’acord que participem en un govern de coalició en els termes del preacord signat per Pablo Iglesias i Pedro Sánchez?”, preguntarà Podem als seus. Com que no hi ha mai res innocent (en aquestes consultes sol ser més important la pregunta que no pas les respostes), m’atreviria a vaticinar que tots dos interrogants es resoldran amb un sí majoritari, que per això les fan. Sánchez i Iglesias, em sembla que tots ho podem intuir, van tancar l’acord amb una velocitat directament proporcional a la necessitat personal i política que tenien vistos els resultats electorals. Iglesias s’exposava a ser irrellevant políticament si no es convertia en una peça imprescindible de la investidura i del nou govern (i a haver de donar explicacions pel seu descens electoral i la fractura de Podem), i Sánchez s’exposava –i s’exposa encara– a ser el preu d’un acord amb el PP, que només s’abstindrà en la investidura (Casado dixit) si Sánchez es retira. Vet aquí les presses. Les presses per poder dir que tenen l’aval i fins i tot el mandat de la militància. Però, per fer què? Perquè la pregunta és incompleta. Amb qui més tancaran la investidura PSOE i Podem? I a canvi de què? I, què diu la lletra petita de l’acord? No sé si tant com saber l’opinió de la militància, el que es pretén és l’aval per negociar amb les mans lliures. I em passa una mica el mateix amb la pregunta tan enrevessada com ben pensada que la direcció d’ERC posarà també a consulta a les bases. “Està d’acord a rebutjar la investidura de Pedro Sánchez si prèviament no hi ha un acord per abordar el conflicte polític amb l’Estat a través d’una mesa de negociació?” Serà la manera de passar discretament del “por nosotros no será” de Rufián al no. I tenir les mans lliures per, si cal, arribar a l’abstenció a canvi de la tan famosa com necessària mesa de negociació. Però jo em pregunto: Per parlar de tot? Del referèndum també? Amb quin ordre del dia? I amb quins compromisos? I amb quines garanties? Ja ho veurem.