Fidel a l’art

Hi ha gale­ris­tes que fan una cara o una altra segons qui entra als seus espais. Una ria­lla d’ore­lla a ore­lla si és un com­pra­dor o un crític d’art influ­ent. Ni un bon dia per a tota la resta. Fidel Bala­guer no estava tallat per aquest patró. No for­mava part del club de gale­ris­tes de tota la vida. Va entrar en el sec­tor quan ja s’acos­tava als 50 anys. No pas­sarà a la història per haver fet el gran negoci amb l’art. Tam­poc va ser la seva obsessió. Només amb fes­tes a la seva casa de Mata­de­pera ja se li des­qua­dra­ven els números. I pot­ser per això va tri­om­far amb els veri­ta­bles valors de l’art: el tracte humà amb els artis­tes i la cali­desa amb tot aquell que hi té interès sense un cèntim a la but­xaca ni tri­bu­nes de poder. Va morir dimarts i serà recor­dat.