Opinió

A la tres

Periodisme de claveguera

“No cal imputar, però estaria bé que publicar filtracions acríticament tingués conseqüències

Un jutge de Madrid ha imputat per revelació de secrets una dotzena de periodistes de vuit mitjans diferents per haver publicat, per capítols, diferents parts de l’anomenat sumari dels CDR, pel qual set persones són a la presó acusades de terrorisme. Igual que perquè hi hagi un polític corrupte hi ha d’haver un corruptor, perquè un periodista publiqui uns documents filtrats, hi ha d’haver un filtrador. En el primer cas, el focus mediàtic es posa sempre en el polític, i és normal perquè aquest hauria de fer de servidor públic. En el segon, el més normal és que no passi res perquè ens hem acostumat a aquest periodisme mal anomenat d’investigació quan s’hauria d’anomenar de filtració, de filtració interessada, com totes. En aquest cas, però, els advocats dels detinguts, farts de veure com es vulneren, com ha reconegut la mateixa Audiencia Nacional, els seus drets, van denunciar les filtracions. I el jutge, en una decisió inexplicable, ha reaccionat imputant els periodistes. I els filtradors? La causa era secreta –de fet, una part encara ho és– i, per tant, molt complicat no és saber d’on van sortir els correus electrònics amb els documents escanejats. I poc difícil perquè en alguns casos els mitjans els van reproduir amb les marques d’aigua de qui els havia escanejat i tot... deu ser tan difícil de saber com qui va filtrar els detalls de la sentència del procés...

En una democràcia, el dret a la informació és fonamental. De fet a l’Estat, una democràcia en regressió en els darrers anys, està avalat per l’article 20 de la Constitució. Per tant, és una animalada que aquests periodistes siguin imputats, tot i que el dret al secret professional no s’ha regulat mai per llei. Ara, sí que trobaria bé que fossin investigats, investigats per algun organisme que vetllés pel fet que els periodistes fessin bé la feina, cosa que, en aquest cas, voldria dir només contrastar (en termes legals això fa veraç una notícia). I com es contrasta en aquest cas? Tan fàcil com parlant amb els advocats, cosa que alguns d’aquests mitjans van prohibir als seus periodistes, segurament perquè això formava part del pacte amb els filtradors. Fa temps que alguns mitjans fan periodisme d’estat, el que no permet fissures respecte a la doctrina de qui mana, però aquest cop es va fer periodisme de claveguera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.