Quan ho perds tot

Quan ho has perdut tot o quasi tot per les flames, per les riuades d’aigua desbocades, per la manca de salut o per catàstrofes vàries, qualsevol ajuda és bona. L’empatia i la solidaritat són fonamentals perquè els damnificats sentin una mínima protecció per part dels seus veïns, del seu país. El cap de setmana passat a l’Espluga de Francolí van viure la Riumuntada, tot un programa d’activitats organitzades pel col·lectiu Riuada Solidària amb l’objectiu de recollir diners per als afectats pels aiguats del 22 d’octubre. Montblanc en prendrà el relleu, i per a aquest cap de setmana, del 29 de novembre a l’1 de desembre, s’han previst més activitats benèfiques. El col·lectiu organitzador té un precedent, Rebrotem, nascut l’estiu passat en suport dels afectats per l’incendi que va cremar més de 5.000 hectàrees a la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià, i que va deixar centenars de pagesos ennegrits per l’angoixa de veure arbres i boscos cremats. La solidaritat dels catalans és inqüestionable; el mateix cap de setmana del Riumuntada coincidia amb una nova convocatòria del Gran Recapte del Banc dels Aliments; La Marató de TV3 mostra any rere any les grans dosis de generositat dels catalans i moltes altres iniciatives solidàries s’escampen arreu davant de situacions d’emergència. A cop calent, sobretot, ens deixem emportar per aquesta empatia que ens fa compartir el dolor, tot i que a poc a poc s’anirà esvaint. Els damnificats pel foc encara no han rebut cap ajuda, ni pública ni privada. Per aspirar a la primera, estan colgats del munt de paperassa que els demana l’administració i ja veurem el què, el qui i el com se’n beneficiarà. Per aspirar a la segona, a la que ha de venir gràcies a la solidaritat ciutadana, encara no sabem quins criteris se seguiran ni tampoc el qui, el què i el com. No deu ser fàcil, repartir ajuts. Rebrotar, riumuntar, tampoc no ho és. I volem continuar confiant que no quedarà tot en paper mullat. O cremat.