Encendre la candela

En qualsevol plantejament negociador cal tenir clar que el primer objectiu sempre és allò que antigament a mercat en deien encendre la candela. És a dir, fer assumible una proposta com a base per començar a negociar. Només llavors s’encenia la candela, i s’encetava la negociació, que durava fins que s’apagava. ERC ha posat sobre la taula les condicions per investir Pedro Sánchez i avui començaran a discutir-les Lastra i Rufián. El cap de files dels republicans a Madrid farà trident negociador amb la vicesecretària general, Marta Vilalta, i amb Josep Maria Jové, ni més ni menys que un dels personatges clau sense el qual l’1-O no existiria, segons descriu la magnífica crònica periodística del llibre Tota la veritat. Així, els negociadors del PSOE tindran davant per davant un dels detinguts el 20-S del 2017 en l’intent de decapitar el cervell del referèndum, que està encausat amb dures peticions de pena. Ara bé, perquè la candela s’encengui els socialistes s’hauran de moure i refrenar els instints repressius més baixos que van alliberar amb l’equivocada i inútil cacera dels votants de Cs. Ahir encara en vam veure la inèrcia amb la ratificació del decret digital de cibercensura. Les condicions estipulades per Pere Aragonès i avalades per la militància republicana han provocat inquietud i suor freda en el PSOE, però rebutjar-les suposaria haver de triar entre unes catastròfiques terceres eleccions o entregar-se al PP i Cs. Sánchez ha demostrat amb escreix que amb ell no es pot donar res per fet. És possible que es mantingui en espera d’una oferta del PP i potser no la defugiria per desfer-se de Podem i d’ERC. I és cert que Casado té fortes pressions per fer-la per deixar en evidència Sánchez. Però, al dirigent popular, el frena la simple possibilitat que, si explicita l’opció de l’abstenció, Sánchez la hi pugui acceptar. Perquè els grillons dels pactes que el lliguen a Vox –i la por de ser desbancats per la ultradreta– són forts, i les ordres d’Aznar que, amb Sánchez, ni a la cantonada pesen molt. Les desconfiances són palpables i ja veurem si ERC se’n surt d’activar una negociació política que podria ser equiparable a les converses entre Suárez i Tarradellas per a la recuperació de la Generalitat. Com llavors, el diàleg pot donar acords bons o dolents –la ciutadania dirà–, però per poder-los tancar primer caldrà encendre la candela.