Ortega-Smith és necessari

Madrid té sort perquè és una regió on cap autoritat hi ha decretat encara oficialment una crisi de convivència, i és curiós perquè té el regidor ultradretà de Vox Javier Ortega-Smith dedicat en cos i ànima a rebentar cada minut de silenci oficial que es fa en memòria de les dones assassinades per la violència masclista. Ortega-Smith és un home que abandera la masculinitat dels anuncis de conyac dels anys seixanta i que alhora vol convèncer que cal patir diàriament pels homes que tornen sols a casa de nit, com si l’obvietat de les 1.000 dones assassinades des del 2003 no fos dramàticament suficient, Però Ortega-Smith és un home necessari i útil al sistema, i ell ho sap, per més que aquests dies tothom faci veure que la seva flaire de macho alfa empatxa. Gràcies a Ortega-Smith, l’alcalde de Madrid, el popular José Luis Martínez-Almeida, pot semblar més institucional del que és i pot dir allò de “pero, hombre, Javier, otra vez vienes a rebentar un minuto de silencio...”, com si no fos alcalde gràcies a ell. Gràcies a Ortega-Smith, la vicealcaldessa de Cs, Begoña Villacís, pot semblar més digna del que és i pot dir allò de “la próxima vez que tenga a Javier delante le diré...”, quan ella li deu el càrrec i el dia a dia. Gràcies a un gir de guió, però, Nadia Otmani va irrompre amb la seva cadira de rodes dilluns al Palau de Cibeles per recordar a Ortega-Smith i a la resta d’homes i dones negacionistes l’exigència de respecte al drama de les dones assassinades. I Otmani va fer saber a Ortega-Smith que l’humor no està renyit amb la ira de la convicció de qui va ser tirotejada per un cunyat per voler defensar la seva germana. “Soc immigant, soc dona i soc musulmana. Tinc el pack, segons Vox”, ironitzava Otmani. Assumit que Ortega-Smith té la utilitat de regalar integritat a la resta, un favor: qui li ho degui tot, començant pel càrrec, que almenys calli.

P. D.: El titular era una provocació i prou. Nadia Otmani és necessària. Aquest és el titular bo.