Defensa malbaratada

Ens ho comentava fa uns dies la consellera Dolors Bassa, quan la vam visitar al Puig de les Basses. “Vista la sentència, el meu advocat m’ha dit que no hauria calgut que l’hagués contractat.” Evidentment, Mariano Bergés, l’advocat de Bassa, ironitzava quan deia això, però, és que analitzant a fons el text de la resolució judicial, queda ben clar que els jutges del Suprem van obviar, directament, la gran majoria, per no dir totes, les objeccions, testimonis i proves presentades per aquesta i altres defenses.

I és que a Dolors Bassa no només la confonen els jutges, fet molt greu, amb la consellera d’Educació Clara Ponsatí, sinó que no tenen en compte que, com va quedar provat, no va donar cap ordre per cedir la direcció dels centres cívics o el fet que aquests van ser l’1% del total dels centres de votació. Ni esmentar-ho. Marchena i companyia també van obviar, sobre la vaga del dia 3 d’octubre, que Bassa “no podia no donar tràmit a la convocatòria”, com també va quedar demostrat.

Tant li fa, què importava al tribunal si Bassa no formava part del conegut com a “estat major” del procés, com sí era el cas del conseller Carles Mundó, ell sí absolt de sedició i malversació. L’únic que sembla haver importat és que la consellera es va presentar a les eleccions del 21-D. És a dir, va seguir en la política. Pecat greu, es veu, que demostra voluntat de sedició, malversació i del que sigui.

Vista la sentència queda clar també que el tribunal, a més d’obviar testimonis i proves, va tirar pel camí del mig, el seu. Ni la rebel·lió, ni el relat de la fiscalia que s’iniciava l’any 2012, ni les “humiliacions” a la Policía Nacional i a la Guàrdia Civil, ni el document “Enfocats”. Sí, en canvi, sedició, un relat que comença l’any 2015 i unes penes que pels jutges, de cara als seus, deuen ser un entremig, però que són d’allò més bèstia.

Una comparació, el comandant suprem de la marina nazi, Karl Dönitz, va ser condemnat a “només” deu anys de presó als judicis de Nuremberg. Deu anys. La consellera Bassa ha estat condemnada a dotze anys. Dotze. Quina vergonya de Tribunal Suprem.