Opinió

Tribuna

De Ginestar al món

Coincidint amb el seu vuitantè aniversari, el professor d’economia ecològica (UAB) i activista mundial de l’ecologia política, Joan Martínez-Alier, oriünd de Ginestar (Ribera d’Ebre), nascut a Barcelona el 1939, ha tingut la bona idea de publicar les seves memòries, que ha titulat Demà serà un altre dia, i un subtítol que és tot un programa d’acció: Una vida fent economia ecològica i ecologia política. Un text dens, viscut –molt informat, per tant–, de gairebé 400 pàgines, que acaba de publicar l’editorial Icaria a la col·lecció Antrazyt, on aquest autor ja havia publicat El ecologismo de los pobres.

Cal dir de seguida que aquestes pàgines són un memoràndum complet i apassionant d’un noi de la postguerra espanyola que, des del Ginestar familiar –davant de Miravet, amb el pare Ebre per entremig–, estudia economia a la Universitat de Barcelona, en el moment en què el franquisme estableix el pla d’estabilització (1956-1961), que s’involucra –sense pertànyer al PSUC– en el moviment contra la dictadura, que després se’n va a Andalusia a estudiar en directe què ha passat amb la reforma agrària sempre pendent, que amplia coneixements sobre economia agrària a Anglaterra i als EUA, que comprovarà les realitats humanes del pati del darrere d’aquesta potència (Cuba, el Perú, l’Equador, el Brasil), que el 1973/74 treballa a l’editorial Ruedo Ibérico, a París, i que retorna a Catalunya, on fa classes a la UAB, introduint l’economia ecològica (tan menyspreada pels gurus governamentals i fins i tot per les esquerres antifranquistes), alhora que funda l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), la revista Ecología Política i la Societat Internacional d’Economia Ecològica i codirigeix, els últims anys, l’Atles de Justícia Ambiental, un aplec monumental de dades sobre atemptats ecològics arreu del món i els combats populars per aturar-los.

Tota aquesta activitat professoral i de recerca s’ha vist complementada amb viatges arreu del món, amb contactes continuats amb els pobles indígenes i amb el món acadèmic i polític, motiu pel qual Martínez-Alier deu ser, segurament, un dels nostres ecologistes que ha viatjat més. En l’àmbit espanyol, la seva crítica a la Transició política (1975-1980) no té pèrdua, i d’allí creu que arrenca l’actual revolta catalana. Pel que fa a la terra d’origen, sent “nostàlgia de l’Ebre”. No em sorprèn: la seva família –i ell mateix quan ha pogut– sempre ha defensat el riu, contra les nuclears, les químiques, els transvasaments i els pantans, com el que als anys seixanta el president d’Hidroelèctrica de Catalunya, Duran Farell, havia projectat aigües amunt de Xerta (prop de Ginestar), i que si no es va realitzar és perquè la família –amb la seva mare, Joana, i els seus germans, Antoni i Mercè– va fer una valenta oposició, salvant terres pròpies i de molts altres.

Ell va ser, el 1980, qui em va presentar el gran economista romanès Georgescu-Roegen, que venia a fer unes conferències sobre “decreixement” a la UAB. Vaig fer-li algunes entrevistes per a l’Avui i la revista Ciència. Els altres diaris: “no sap, no contesta, no publica”. Ara en parla tothom. Georgescu i el noi de Ginestar ja en parlaven als anys setanta, quan ningú els feia cas. I era la base per aturar la crisi climàtica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.