Opinió

Tribuna

Aniversari de la Constitució

“Per primera vegada entraran en el govern un vicepresident i diversos ministres que consideren que la Transició va ser una ocasió perduda i que qüestionen la seva obra

Avui fa qua­ranta-un anys que la Cons­ti­tució espa­nyola fou apro­vada per referèndum. Ho cele­bro. Sem­pre he pen­sat, dit i defen­sat, que la Tran­sició va ser un èxit, que la Cons­ti­tució de 1978 és la pri­mera cons­ti­tució de con­sens que ha tin­gut Espa­nya, que la monar­quia ha estat i és la clau d’arc del sis­tema cons­ti­tu­ci­o­nal, i que l’etapa que hem vis­cut ha estat, amb totes les ombres que es vul­guin, un llarg període de pau, crei­xe­ment i benes­tar difícil de tro­bar en la nos­tra història. Sé que aquesta opinió, tan dis­cu­ti­ble com la contrària, no és com­par­tida per molts ciu­ta­dans. Ho res­pecto i no perdré ni un moment a defen­sar-la. Fa temps que sos­tinc que el diàleg és l’única forma de plan­te­jar i resol­dre els pro­ble­mes polítics, però no qual­se­vol diàleg. De res ser­veix un diàleg infor­ma­tiu: ens ho tenim tot dit des de fa molt de temps; tam­poc és pos­si­ble un diàleg dialèctic: no ens con­ven­ce­rem recípro­ca­ment mai de res; tan sols ens resta el diàleg transac­ci­o­nal sobre coses con­cre­tes, és a dir, can­viar cro­mos.

Lla­vors, per quina raó escric sobre el tema? Perquè, si el govern que avui s’està inten­tant bas­tir arriba a gover­nar, entra­rem en una situ­ació dis­tinta que no valoro com a bona o dolenta; tan sols afirmo que serà radi­cal­ment nova. Per pri­mera vegada entra­ran en el govern un vice­pre­si­dent i diver­sos minis­tres que con­si­de­ren que la Tran­sició va ser una ocasió per­duda i que qüesti­o­nen la seva obra. Nor­mal: pura democràcia. Ara bé, admès això, sí pot resul­tar útil apro­fun­dir més en aquesta posició ideològica i política.

Ara fa un any, Pablo Igle­sias i Enric Juli­ana publi­ca­ren un lli­bre de con­ver­ses titu­lat Nudo España, en el qual ambdós par­len exten­sa­ment sobre un ampli ven­tall de temes cen­trats en la política espa­nyola. En ell, Pablo Igle­sias es mani­festa amb clare­dat i pre­cisió sobre mol­tes qüesti­ons. Així, diu que la Tran­sició és l’objecte de reflexió en clau espa­nyola més impor­tant a Podem. I ho és en un doble sen­tit: com una crítica a l’esquerra, que pot­ser no tenia força per fer més del que va fer; i per con­tra­dir el relat edul­co­rat que es fa d’ella, que ell defi­neix com “una toma­dura de pelo”, ja que la Tran­sició no va com­por­tar cap canvi en l’estruc­tura del poder econòmic donat que, a diferència de Por­tu­gal, a Espa­nya la dic­ta­dura no s’esfondrà en 48 hores. En defi­ni­tiva, arri­bat el moment es va renun­ciar, de forma inten­ci­o­nada o casual, a cons­truir una soci­e­tat civil orga­nit­zada des de sota. I és que –reco­neix– aque­lla Espa­nya modesta d’ini­cis dels 70 començava a estar satis­feta de la situ­ació: s’estava for­mant la classe mit­jana. Per altra banda, res­pecte a la monar­quia, Igle­sias entén que és una vari­a­ble fona­men­tal de la Tran­sició, ja que pels sec­tors refor­mis­tes del fran­quisme i, amb el temps, també pel Par­tit Comu­nista, la Tran­sició s’havia d’arti­cu­lar entorn de la monar­quia, de manera que servís alhora de legi­ti­mació de la ins­ti­tució. Ara bé –segons Igle­sias–, no obs­tant que el rei Felip VI té mol­tes més vir­tuts que el seu pare, ha pres una sèrie de deci­si­ons polítiques que difícil­ment podrà esme­nar i que el col·loquen en una situ­ació difícil.

En resum, la posició de Pablo Igle­sias és ober­ta­ment crítica envers tot el sis­tema polític que deno­mina “Règim del 78”. Res a dir, com també és res­pec­ta­ble el seu propòsit d’esme­nar-lo en pro­fun­di­tat. Ara bé, el pro­blema no rau en “el què”, sinó en “el com”. Per això hi ha una afir­mació d’Igle­sias que pro­voca certa per­ple­xi­tat quan, després de pro­cla­mar que “venim de la tra­dició mar­xista”, afe­geix que “a diferència del PCE, nosal­tres no renun­ciem a res, no tran­si­gim. (...) No tran­si­gi­rem ni tan sols en allò simbòlic”. Perquè es pot com­par­tir la seva con­vicció que “la nos­tra democràcia encara té molt marge de millora”, però aquesta millora tan sols serà via­ble si s’afronta d’acord amb la Cons­ti­tució i les lleis, amb lle­ial­tat i res­pecte a totes les ins­ti­tu­ci­ons –inclo­ent-hi la monar­quia–, i pres­cin­dint d’aquell to inso­fri­ble carac­terístic de l’esquerra radi­cal, que s’atri­bu­eix una tan dis­cu­ti­ble com injus­ti­fi­cada supe­ri­o­ri­tat moral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.