Opinió

A la tres

Quaranta-un anys després

“I què, si algú promet o jura la Constitució “per imperatiu legal”? I què, si aprofita per fer declaracions d’intencions?

Tres dies després de la constitució del nou Congrés (aquest que no sabem quants dies durarà), populars (de PP, no pas de populars), Ciutadans i Vox encara es lamenten –i se’n lamenten tant que ho duran al Tribunal Constitucional– que hi hagués uns quants diputats que no juressin la Constitució aplaudint amb les orelles. I què, si alguns van prometre o jurar-la “per imperatiu legal”? I què, si a més a més alguns diputats van aprofitar per fer proclames ideològiques? Avui –quan el millor de celebrar el dia de la Constitució és que ens permet fer un cap de setmana llarg–, avui que es compleixen quaranta-un anys del dia que es va aprovar, vostès creuen que hem d’estar discutint tot això? El sol fet de discutir-ho –i que ho discuteixen una gran part de la cambra parlamentària– ja deu ser una bona mostra d’on som. Els diputats d’ERC van prometre la Constitució “per la llibertat dels presos polítics i fins a la constitució de la república catalana, per imperatiu legal”; els de JxCat ho van fer “per lleialtat al mandat de l’1-O, per la llibertat dels presos i per imperatiu legal”, i la CUP ho va prometre “per imperatiu legal, en lleialtat primera i última al nostre poble”. EH Bildu, al “per imperatiu legal” hi va afegir “fins a la creació de la república basca”. I què? Es van saltar cap llei, fent aquestes proclames? Quina il·legalitat van cometre? Bé, que Vox va dir “por España, sí, juro”, que alguns d’Unides Podem ho va fer “per la democràcia i els drets socials”; el BNG, “per defensar Galícia”, i Compromís, “per defensar els interessos legítims del poble valencià”. O és que no són legítimes, totes aquestes declaracions d’intencions? No es pot, prometre la Constitució, ni que sigui per imperatiu legal, i mostrar-se lleial a un mandat, reclamar la llibertat d’uns presos, la creació d’una república basca o treballar pel poble valencià? No es pot fer, això, des d’una via democràtica? Pel tripartit monàrquic, sembla que no. Perquè ho han qualificat d’insult i acusen la presidenta Batet (que va considerar totes les fórmules “respectuoses amb la jurisprudència del TC”) de còmplice i traïdora. Quaranta-un any després. A celebrar-ho!



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia