De cimera en cimera

Com que vaig deixar escrit aquest article fa un parell de dies, corro el perill que hagi quedat desfasat i que a la famosa Cimera del Clima que se celebra a Madrid (aquesta a la qual els milers d’assistents hi han vingut en avió i es mouen en cotxes oficials amunt i avall) s’hagin pres uns acords d’una transcendència inimaginable. Però em va semblar que era un risc assumible. Del tot assumible. Perquè jo, i em sembla que molts de vostès, no n’espero gaire res, d’aquesta cimera. Si d’aquesta de Madrid se’n diu oficialment la Conference of Parties 25 (la COP25), saben què vol dir això? Doncs que és la vint-i-cinquena cimera del clima (la primera va ser a Berlín, el 1995) i que som allà on érem. Fa vint-i-cinc anys, que en parlem. Diuen, és clar, que aquesta és la trobada més transcendent de les que s’han fet fins ara. Segur. Però ja els vaticino que la de l’any vinent, la COP26, ho serà encara més. Perquè continuarem fent gros i sense resoldre un problema que és objectiu, cert, demostrable, poc discutible i que aquells que el neguen són, simplement, uns ignorants, com deia Sánchez. Ens prenen el pèl. I com que tots plegats ens inventem eslògans com “Salvar la Terra” o de similars, ni ens n’adonem (o sí, però no hi fem res) que en realitat del que parlem és de salvar-nos nosaltres. I ens ho ha de venir a explicar una noia de disset anys que fa proclames tan simples com les seves frases? Doncs sembla que sí. Que no en fem prou, que ho diguin milers de científics. La Greta –sembla de la família, aquesta noia– té raó. I els milers de científics que fa anys que ho prediquen també. És una vergonya. I algunes de les notícies que he sentit aquests dies, un insult a la intel·ligència. Vostès creuen que m’han d’explicar que la reina Letícia ha assistit a la trobada amb una faldilla ecosostenible? O que Pedro Sánchez, que habitualment va amb un A8 de 500 cavalls, hi ha anat amb un SUV e-tron de zero emissions? No ho troben ridícul? Ens prenen el pèl? Ni els Estats Units, ni la Xina ni Rússia ni molts altres països del G-20 hi han enviat els seus líders (ho deuen considerar un problema menor) i mentrestant, diuen, l’èxit de la cimera és que en prenguem consciència. Conscienciats estem, doncs. Fins la COP26, que es farà a Glasgow.