‘Nación para todos’

Entre el començament i el final de les negociacions entre el PSOE i ERC per la investidura de Pedro Sánchez pot passar que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya inhabiliti el president de la Generalitat, que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea reconegui la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat o que s’aprovi un pressupost pilotat per Pere Aragonès. Que la justícia europea immunitzi Junqueras davant l’Estat immunitza de retruc Carles Puigdemont. En termes democràtics, la normalitat, a Catalunya, no és només que els presos polítics, tots, surtin de la presó i que els exiliats puguin tornar amb llibertat. La normalitat és que amnistiïn l’independentisme, que els dos antagònics líders independentistes es puguin presentar a les pròximes eleccions al Parlament i que acabi l’hybris repressiu judicial i policial espanyol. És clar que amb tot això s’arribaria al punt zero, en què ja existia un conflicte polític amb l’Estat, que només es pot resoldre donant sortida a les aspiracions autodeterministes catalanes. Suposo que al final, a tot estirar, en la mesa de negociació que s’obri oferiran les parts retallades de l’Estatut, qui sap si amb alguna menció aigualida al concepte de nació, posant-hi cognoms amputadors, com ara nació cultural, i comptant-ne vuit o nou a tot l’Estat, com fa Miquel Iceta, en un intent d’esquarterar la catalana en tres parts i la basca en dos mentre s’obliden de l’Aran. Tornarem al 2010, tornarem als vuitanta. Nación para todos. En fi, això ja seria tot un projecte espanyol per a Catalunya, que després caldria votar i botar, sens dubte, i tornar a començar. Si baixa un marcià i ens mira, pensarà que en aquest país les amnisties són periòdiques i que la proclamació de la República és cíclica, gairebé sisífica. O potser ja està proclamada definitivament, ara no ho recordo. En qualsevol cas, enviar la investidura de Pedro Sánchez al mes de gener permetrà, almenys, fer la carta als Reis, els de l’Orient.