Els disbarats de la marquesa

Fa algunes setmanes, en una entrevista amb la periodista Lídia Heredia, la portaveu adjunta del Partit Popular, Cayetana Álvarez de Toledo, es va referir a les relacions entre Catalunya i Espanya i, per tal d’emfasitzar la seva argumentació, va recórrer a la història. Es tracta d’un recurs habitual entre els polítics; i, molt especialment, entre els del PP. Alguns lectors potser recordaran, per donar-ne un exemple, aquella vegada en què Esperanza Aguirre va dir, pocs segons després de blasmar “la història que inventen els nacionalistes”, que Espanya tenia “3.000 anys d’història” o aquella altra en què l’actual president del PP va parlar del 83 aniversari de la “declaración de independencia por parte de Companis”. En aquesta ocasió, la marquesa va afirmar, textualment, que “el catalanismo político ha fracasado, ha fracasado a lo largo de la historia de Cataluña, fracasó en 1640, fracasó en 1714 (...)”. L’afirmació, en la qual es situa un fenomen del segle XIX (el catalanisme) en ple segle XVII, resulta especialment sorprenent; sobretot tenint en compte que qui la pronuncia és, a part de política, historiadora; i, per acabar-ho d’adobar, va dedicar la seva tesi doctoral al segle XVII. Però el principal problema de la marquesa no és la ignorància, sinó també aquest paper sistemàtic d’incendiària amb el qual es passeja amunt i avall del país, sense importar-li si manipula el passat o directament les persones. Aquest cap de setmana es va quedar a gust dient que “el moment polític actual és més difícil que quan ETA matava”; una banalització del terrorisme que va provocar la reacció instantània de la germana de Gregorio Ordóñez, que li va preguntar: “On eres tu, Cayetana, quan ETA ens matava?” No sabem on era la marquesa; però el que sí sabem és que s’ha convertit en un personatge que, sota una aparença hieràtica, pateix incontinència verbal quan li situen un micròfon al davant; i, dia rere dia, converteix la política en un autèntic joc de disbarats.