Llagostera en el temps

Hi ha una portada de la revista Lacustaria del gener de 1967 que em va quedar gravada: una foto de l’aparador de Casa Llirinós amb un munt de peces de ceràmica i terrissa, destacant la Dama de Sant Llorenç que els aficionats locals a l’arqueologia havien excavat en els que deurien ser els vestigis dels primers habitants del nostre poble. Tenia 12 anys, i en vaig tardar vuit més a conèixer un dels principals artífexs d’aquella aventura: l’Esteve Fa Tolsanas (Llançà, 1925 - Llagostera, 1997). De fet, l’interès per l’arqueologia a Llagostera es remunta a la figura de mossèn Josep Gelabert Rincón (Olot, 1859 - Llagostera, 1936), pioner en els estudis d’arqueologia, botànica i geologia, a més d’un notable pintor. En aquest context, el polifacètic artista Josep Calvet i Amat (Llagostera, 1899-1999) va contribuir enormement a la popularització de l’arqueologia en un grup que va cristal·litzar en el Centre d’Estudis Llagostera, presidit pel metge Pompeu Pascual i amb en Fa com a gran dinamitzador de les diferents excavacions. Una història que a partir d’ara estarà ben documentada gràcies al treball La recerca arqueològica a Llagostera. De mossèn Josep Gelabert al Centre d’Estudis de Llagostera de Francesc Aicart Hereu (Sant Feliu de Guíxols, 1967), que va guanyar la VIII edició de la Beca Esteve Fa Tolsanas. El llibre ha estat prologat per Narcís Soler Masferrer (Bescanó, 1948), catedràtic emèrit de la UdG, que precisament va basar la seva tesina i la seva tesi en les recerques arqueològiques del grup d’aficionats llagosterencs, entre els quals també hi havia Francesc Vergés, Josep Planella, Emili Soler, Antoni Mascort o Narcís Vert. De l’Esteve Fa, Soler escriu: “Va ser pal de paller de l’arqueologia a Llagostera, un home bo, íntegre i savi, apassionat per l’arqueologia, descobridor de multitud de jaciments com Can Crispins o Tranquinell. Jo mateix li dec moltíssim, o potser tot. M’orientà sobre l’arqueologia real molt millor que els professors de la universitat.” Fa, com mossèn Gelabert, era un humanista altruista i rigorós, que no sempre va ser ben comprès. El seu entusiasme el portava a relacionar-se amb altres arqueòlegs locals i rigorosos com Lluís Esteve, Josep Escortell o Nèstor Sanchiz de Sant Feliu de Guíxols; Pere Caner, de Calonge o Joan Badia-Homs, de Palafrugell. Francesc Aicart ja ha dedicat altres estudis als jaciments de la Vall d’Aro i les Gavarres.