Etern Holmes

Hi ha coses que em semblen eternes, com els relats de Sherlock Holmes. Molta de la ficció detectivesca dels segles XX i XXI n’és hereva, però més que pels casos que va resoldre, que podien ser històries més o menys ocurrents, per la personalitat del personatge. El punt cínic amb un toc d’humor de Holmes ha alimentat multitud de personatges. El seu caràcter independent, però amb la necessitat d’un company amb menys talent, però imprescindible per resoldre el cas, és un model molt seguit. I un amor impossible: Irene Adler i un superenemic malvat: Moriarty. Per això m’he alegrat molt de veure la traducció al català del tercer volum de relats de la creació de Conan Doyle que acaba de publicar Viena.