Seuen i parlen

Mentre els negociadors proven de fer orfebreria amb les paraules per no rebentar la bombolla que els permet seguir parlant, l’artilleria pesant no cessa per fer-la miques. Atesa la pressió a què estan sotmesos republicans i socialistes en les converses per a la investidura de Pedro Sánchez, només el fet que continuïn les trobades ja deu ser un èxit. Seuen i parlen, que no és poca cosa, encara que els que enraonin siguin els partits i no els governs i que hagin de fer filigranes per fer la sensació que van avançant. Bé, una mica potser sí que avancen. Veus autoritzades en l’anàlisi política diuen que cal mirar amb lupa els mots i els gestos i esprémer-ne el significat per valorar negociacions com la que ens ocupa. Durant la campanya del 10-N el PSOE parlava de la violència de l’independentisme i, després de la sentència del Suprem, de problema d’ordre públic. Ara, després d’unes eleccions en què ha deixat més de dos milions de vots i 10 diputats, signa un comunicat conjunt amb la força independentista que les va guanyar a Catalunya dient: “Constatem avenços en la definició dels instruments necessaris per canalitzar el conflicte polític sobre el futur de Catalunya.” És un avenç, efectivament, passar del problema de convivència al reconeixement que hi ha un conflicte polític sobre el futur de Catalunya. Una altra qüestió és saber amb què es concretarà aquest joc d’equilibris semàntics i si els possibles acords resistiran el foc creuat –amic i enemic, de dins i de fora– que s’intensifica a mesura que passen els dies i que comportarà danys col·laterals tant a socialistes com a republicans. De moment, es concreta en la voluntat de les dues parts de mantenir-se assegudes i continuar parlant, cosa que hauran de fer en uns dies en què es produiran fets que posaran a prova la disposició real a afrontar amb valentia el conflicte polític sobre el futur de Catalunya que diuen haver constatat, més enllà d’un acord sobre la investidura. Mentrestant, la gran coalició es manté a l’aguait.