Les trucades de Sánchez

Perquè no fos dit que Catalunya i el País Basc eren uns privilegiats, es van inventar l’Espanya que suma disset autonomies. He dit Catalunya i el País Basc, sense incloure-hi Galícia, perquè en aquell moment no semblava que Galícia es trobés en temperatura autonomista. Si el “territori històric atlàntic” no havia pensat en un estatut o no hi havia encara començat a pensar, ara afigurem-nos Castella, Extremadura, Ceuta o Melilla, cada una dotada de sobte amb el seu president, el seu govern, el seu parlament... Alguns han denunciat que l’operació encaminada a neutralitzar Catalunya i el País Basc, coneguda com el “café para todos”, ha costat a l’Estat molts milions. Bé: els hem pagat en bona part nosaltres. Espanya sempre ens costa diners, dispensin la vulgaritat. Pedro Sánchez ha anunciat que dilluns que ve trucarà a tots els presidents de les autonomies per presentar-se com a aspirant a presidir el govern d’Espanya. En realitat, com tothom sap, a qui trucaria és només al president de Catalunya Quim Torra, després que Sánchez no se li hagués volgut posar el telèfon quan la trucada va anar en sentit invers, però per negar privilegis als catalans les trucades seran disset. La de Quim Torra serà la segona perquè el País Basc va primer en ordre de protocol. Amb el president basc Sánchez ja s’ho té tot parlat perquè ja han pactat, però la trucada serà feta. En tercer lloc vindrà Galícia. Cap al final Ceuta, Melilla..., on si un dia es van preguntar per què els donaven un estatut, dilluns es preguntaran a què treu cap la trucada de Sánchez. En una pel·lícula de Woody Allen, el personatge interpretat per l’actor entra en un punt de venda de revistes amb la intenció d’adquirir-ne una de pornogràfica. La botiga és plena de gent. Per dissimular, Allen comença comprant deu o dotze revistes de temàtiques diverses. Al final, com qui no vol la cosa i amb gest displicent, agafa la que és motiu del seu interès i la posa en mig de la pila. El caixer les examina una per una i fa comptes. Quan arriba a la pornogràfica, no en sap el preu. El pregunta a crits a la seva dona, que és a l’altre extrem. Tothom a la botiga s’assabenta que Sánchez vol trucar a Torra. Tothom que la trucada li costarà una fortuna.

Sánchez negocia amb ERC la investidura. Junts per Catalunya ho observa amb suspicàcia. Els republicans han desvelat que han estat ells qui han aconsellat Sánchez de telefonar a Torra, de retornar-li la trucada. Torra s’ha picat. O Sánchez hi parla espontàniament, o no s’hi val. Torra ho va enfocar malament: hauria d’haver convençut els altres setze de trucar a Sánchez conjuntament, si volia ser atès. L’Espanya de les autonomies està molt consolidada i em temo que va per llarg.