Boris, Nicola, Clara

La victòria de Boris Johnson a la Gran Bretanya demostra que entre dos incompetents sense projecte la gent sempre sol votar o el més nou o el més simpàtic. Com que tant el líder conservador com el laborista Corbyn són gats vells, sembla, doncs, que s’ha imposat la simpatia. Ja sé que des del continent Mr. Johnson pot semblar un individu detestable, però hem d’admetre que en un indret on la gent té el costum d’esmorzar te i mongetes amb ous ferrats i cansalada per força han de tenir un altre punt de vista, ni millor ni pitjor, però diferent, sobre les coses i les persones. En tot cas, no hi ha cap dubte que fer confiança a aquest personatge histriònic i pintoresc és com posar un miop al timó d’un vaixell enmig de la boira espessa.

El triomf de l’actual ocupant del número 10 de Downing Street ha estat aclaparador on no ha hagut de competir amb cap alternativa amb propostes concretes i esperançadores i no només el compliment d’una promesa de sortir de la UE tan incerta com perillosa. Per això ha tingut derrotes a Escòcia i a Irlanda del Nord, un país, aquest últim, on per primera vegada l’unionisme estat superat a les urnes en unes generals. A Escòcia, tot i que el sistema electoral magnifica un pèl la victòria, el Partit Nacionalista Escocès ha escombrat els rivals. Encara no queda clar si la ciutadania, després d’haver fracassat un cop a les urnes, torna a voler la independència. El que sembla clar, tanmateix, és que el consens és més evident a l’hora de voler continuar a la Unió Europea, una circumstància bàsica per eixamplar una base que els escocesos sempre han tingut clar que no és tant fruit de dividir l’independentisme en partits diferents com de sumar arguments i gruix.

Una tercera conseqüència del resultat de les eleccions és que segurament més aviat que tard, amb la retirada dels eurodiputats britànics i la redistribució d’escons, Clara Ponsatí s’afegirà a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín a la llista de càrrecs electes als quals caldrà, si tot surt bé aquest dijous als tribunals, començar a buscar un seient a l’hemicicle.