Rifes

Passat Santa Llúcia, i feta l’advocació que ens conservi la vista, el calendari d’Advent agafa una velocitat nadalenca més forta, gairebé desbocada. Som en la cursa de les rifes i la solidaritat. Hi ha una disputa soterrada a vegades, descarnada d’altres per tenir presència i aconseguir que les nostres butxaques es buidin en una direcció o altra, i tot plegat com en una mena de força antagònica. El somni de la rifa, aconseguir que l’atzar ens capgiri la foscor de les nostres finances i ens faci sortir de la crisi quotidiana, està molt arrelat en l’interior de cadascú, i la rifa de Nadal que es juga a tot l’Estat, que segons que explica l’historiador Albert Garcia Espuche es va començar a jugar el 1700 a Barcelona, abans de traslladar la seu a Madrid, ja fa anys que té la competència de la Grossa catalana, a banda de sortejos especials de l’ONCE, i de tota mena de sortejos de paneres o d’altres rifes vinculades. Sí, no va ser Carles III qui va introduir la rifa, a finals del segle XVII ja es jugava a Barcelona, i l’hospital de la Santa Creu el 1700 en tenia una d’organitzada, i el 12% de la recaptació d’aquells 22.000 números a 5,5 lliures cada butlleta, havia de servir per sufragar l’hospital.

L’exitosa Rosalia coneixia bé el desig arrelat que tenim de ser milionaris, quan va fer el seu hit en català. I ja veieu que en els fonaments la sort anava lligada a algun propòsit i causa benèfica. I justament la solidaritat també troba la seva temporada alta aquests dies.

Demà ens convoca La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, aquest any dedicada a la recerca sobre malalties minoritàries. Acostumats a la minorització, demà és d’aquells dies en què capgirem el tòpic i estigma.

Demà podem tornar a excel·lir en el gest de contribuir, de donar, d’ajudar a la recerca mèdica, esperant aquesta vegada que el guany no sigui individual, com quan comprem una butlleta, sinó col·lectiu, i que els milions i desitjos serveixin per fer un dia a dia més digne i allunyat de la malaltia per tots plegats.