Opinió

Vuits i nous

L’argentina de casa

“L’hem de convèncer perquè per Sant Esteve ens faci un àpat d’estiu

La con­so­gra argen­tina, mare de la nos­tra jove, ha vin­gut a conèixer i fer con­tem­plació del net que tenim en comú des de fa tres set­ma­nes. La tenim a casa. Es diu Sofía. Els pares i la cri­a­tura –un nen, Sal­va­dor– viuen al pis de baix, al mateix edi­fici. Ens pre­gun­ten si el sen­tim quan plora. Plora amb afició. No sen­tim res. La casa és antiga, les parets grui­xu­des, els sos­tres alts. La con­so­gra i àvia ha vin­gut sola. Va arri­bar el dia que al Par­la­ment argentí es feia el relleu pre­si­den­cial del país: Mau­ri­cio Macri va entre­gar la vara a Alberto Fernández. Macri ha situat la inflació del país al cin­quanta per cent. El deute extern no es pot satis­fer de cap manera. El seu subs­ti­tut, podrà pren­dre mesu­res més satis­factòries? És del par­tit pero­nista. La seva com­pa­nya en les llis­tes elec­to­rals i la que ha mogut tota la cam­pa­nya és Cris­tina Kirch­ner. Fa qua­tre anys els argen­tins la van expul­sar del poder en favor de Macri per haver situat també l’eco­no­mia al límit i per la cor­rupció. Ara hi tor­nen a con­fiar. “No és que hi con­fiem. És que no sabem on aga­far-nos. Fa tants anys que la situ­ació dura... Hi estem tan habi­tu­ats...” S’entén que parla la con­so­gra. Ara quan sigui una bona hora a l’Argen­tina, tru­carà al marit per donar-li nove­tats d’en Sal­va­dor.

Es que­darà fins al dia 29. Ja ha vin­gut una altra vegada per Nadal. Que aquí sigui l’hivern men­tre allà pene­tren en l’estiu sufo­cant no li ve, doncs, de nou. Fos com fos, tam­poc l’hi vin­dria. La ico­no­gra­fia nada­lenca és una cre­ació de l’hemis­feri nord que ha pene­trat en l’aus­tral. De l’equa­dor en avall van ser­vits de pel·lícules de Hollywood i postals de Nadal amb neu, llars de foc, gent abri­gada i àpats calorífics. Pas­sant un dia per un car­rer d’Ushu­aia, la capi­tal de la Terra de Foc i la ciu­tat situ­ada més al sud del món, vaig caçar al vol una mare que deia a un nen que duia aga­fat de la mà: “En el norte, hijo mío...” A Ushu­aia només hi ha “norte”. Els altres tres punts car­di­nals que­den anul·lats, no hi són, per­ta­nyen a les tene­bres marítimes. A l’Argen­tina sen­cera li passa una mica igual: l’atenció que el país pro­jecta sobre els Estats Units i prin­ci­pal­ment sobre Europa, ori­gen de la majo­ria de la seva població, és intensíssima. Segueixo les edi­ci­ons digi­tals de Clarín i La Nación, els dos grans dia­ris del país. De vega­des em sor­pre­nen amb notícies d’Europa –el fut­bol inclòs, evi­dent­ment– que aquí encara no s’han divul­gat. De Terra de Foc, que dista de Bue­nos Aires tant com Oslo de Gibral­tar, no en diuen mai res. Només de tant en tant en recor­den les Mal­vi­nes.

Amb el fill ens hem con­xor­xat per convèncer la Sofía perquè el dia de Sant Esteve, després de res­pec­tar l’àpat típic de Nadal a Cata­lu­nya, ens en cuini un de fred com és habi­tual a Bue­nos Aires, “en el sur...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia