La graderia

Ara fa 120 anys que es va fundar el Barça, el 29 de novembre del 1899. I estem davant d’un fet que pot entrar a formar part de la història del club. Sovint la història es repeteix. O es podria repetir. M’explico. Avui es juga el Barça-Reial Madrid, al Camp Nou, ajornat fa dos mesos per la situació política. Malgrat que el partit s’hagi mogut en el calendari, no ha passat el mateix amb les posicions polítiques que van propiciar els esdeveniments que van encendre les alarmes. La por que en un ambient ja caldejat les rivalitats dels aficionats acabessin en més aldarulls, va motivar el canvi de data. Per això hi ha expectació per saber què passarà i quina repercussió tindrà la mobilització massiva de Tsunami Democràtic, la resposta del club i de les autoritats. Els deia que no es pot descartar que la història es repeteixi perquè precisament un 17 de desembre, però de fa noranta-quatre anys, del 1925, el llavors president del FC Barcelona, Joan Gamper, i tota la seva junta directiva van ser destituïts per la dictadura de Primo de Rivera, que, a més, va clausurar el camp de les Corts durant sis mesos per uns fets que havien tingut lloc allà mateix mig any abans. Un episodi que va ser decisiu en la vida de Joan Gamper perquè es va veure obligat a anar-se’n del país, entre altres coses, per la seva condició d’estranger. Reculem, però, fins al dia 14 de juny del 1925. Som al camp de les Corts. El club ha organitzat un partit contra el CE Júpiter per homenatjar l’Orfeó Català. La banda de música de la British Royal Marine, que estava ancorada al port de Barcelona, toca els himnes espanyol i britànic. El públic xiula la marxa reial i aplaudeix el God save the King britànic. Quina va ser la reacció de l’autoritat? Va clausurar el camp de les Corts, va destituir la junta amb el president al capdavant, que, a més, va ser expulsat del país. No sabem què passarà avui, però ja hem vist com es jutgen a can Barça els xiulets i altres formes de protesta que de manera lliure i pacífica es fan des de la graderia.