Gent il·lustre

A Mataró hem dedicat a Miquel Biada un carrer, una plaça, un monument i un institut d’ensenyament. Miquel Biada és l’home que va unir Barcelona i la seva ciutat natal amb un tren, novetat que havia vist funcionar a Cuba. Parlem del 1848. Sempre, un moment o altre, surt un historiador amb aires iconoclastes afirmant que Biada no mereix tantes deferències perquè, a banda que la línia ferroviària va ser un negoci en benefici propi durant la seva estada a Cuba, va exercir l’esclavatge sense ànima ni compassió. A Barcelona, l’alcaldessa Colau ha despenjat del pedestal el navilier Antonio López, marquès de Comillas, pel mateix motiu. A Barcelona sempre són més expeditius. Ja poden: els resten molts altres fills il·lustres per exhibir. Què seríem a Mataró sense Miquel Biada? El dia de l’any que coincideix amb la inauguració del tren, l’alcalde situa una corona de llorer davant un medalló amb la seva efígie enganxat al monument que té davant de l’estació. Alguns diuen que el retrat, rèplica del que té a la galeria de fills il·lustres de l’ajuntament, no és el seu. L’artista es va basar en un gravat on apareixia Biada i els seus socis, i va pintar per equivocació un soci. Era més negrer? Ho era menys? No ho era gens i no cal treure’l?

Als germans Thos i Codina tenim dedicats un carrer i un institut. Aquests ens fan quedar bé, però no els coneix ningú. Es deien Silví i Terenci. El més important és Terenci. Home de lleis, emprenedor, catalanista, peça important de la Renaixença en els seus inicis. Jacint Verdaguer li va valorar vivament Lo llibre de la infantesa, recull de contes populars per a nens. Va escriure La ganiveta, un abrandat poema contra l’obligació que els catalans tenien de lligar amb una cadena a la taula l’eina de llescar el pa. Thos hi veia el símbol de la submissió a Espanya. A l’institut tenen un gegant que el representa. L’última vegada que va ballar va ser la vigília del primer d’octubre del 2017, per mantenir obert tota la nit l’institut, seu electoral.

Tenim un passeig important dedicat a Carles Padrós, un diputat l’única relació del qual amb Mataró va ser de tipus electoral. A base de suplicar-li, va fer servir la influència amb Madrid, on residia, per impulsar a la ciutat que li donava els vots una obra hidràulica que va posar fi a les inundacions del centre quan plovia fort. El 6 de març del 2002, el passeig va acollir una gran multitud. Celebraven un centenari. Portaven corones de flors i banderes i samarretes blanques. Victorejaven Padrós. Vam descobrir que Mataró és l’única ciutat d’Espanya que té un carrer dedicat a un dels fundadors del Real Madrid, club i equip de futbol que aquest vespre s’enfronta amb el Barça en un partit que ha contribuït com res a projectar al món el conflicte català.