Vuits i nous
Setze més un
El president “en funcions” (no està sempre “en funcions”, un president?) Pedro Sánchez ja ha acabat la ronda de trucades telefòniques que ha hagut de fer als disset presidents de les comunitats autònomes espanyoles perquè no fos dit que l’única trucada que li interessava fer era a Quim Torra, president de Catalunya, que és amb qui té el conflicte gros. De debò que el té amb ell? Coneixent Quim Torra, que és afable i no crida mai, suposo que la conversa telefònica més pacífica ha d’haver estat la que Sánchez ha mantingut amb ell. No vull ni pensar què li deuen haver dit els presidents que militen en el PP. Encara menys els que són del PSOE, els del seu propi partit. Els uns i els altres no volen sentir ni parlar d’una entesa amb Torra ni, la majoria, d’un pacte amb ERC com el que s’està gestant un dia a Madrid, un altre dia a Barcelona. Entre els presidents que s’han posat al telèfon hi deu haver, és clar, Javier Lambán, d’Aragó i del PSOE. Aquest home és tremend, espectacular. No solament retreu furiosament a Sánchez els contactes amb els independentistes catalans sinó que basa tota la seva obra de govern en l’espoli del Museu de Lleida. El seu objectiu, la seva raó de ser, és que el Museu de Lleida reingressi als llocs de la Franja les obres principalment d’origen romànic que durant anys aquest museu ha custodiat. De moment, els jutges aragonesos han anat donant la raó al president i als bisbes i capellans que fan cor amb ell. Jo ho entenc. Tu ets jutge, posem, de Barbastre. Ciutat provincial. I provinciana. Vols a la tarda anar a prendre un cafè a la plaça perquè no hi ha res més per fer. ¿Com el pots prendre sense ser esbroncat si al matí no has sentenciat que les obres de Lleida han d’anar al Museu de Barbastre? Les monges de Sixena abandonen el convent. Diuen que des que hi han retornat les obres dipositades a Lleida no es poden dedicar a la vida contemplativa. Quan Lambán va veure a Sixena les obres restituïdes es va disgustar per la manera que Lleida les havia conservades. El senyor Lambán no va a museus, el senyor Lambán es pensa que una taula romànica ha de ser de fòrmica. De Lambans, Espanya n’és plena. No tots són Ximo Puig o Francina Armengol. L’obsessió, Catalunya. Després de les trucades, Sánchez ha anunciat que convocarà tots els presidents a una reunió. La història es repeteix. Torra no hi assistirà reclamant un tracte diferenciat, com si ho veiés. Si hi anés, encara hauria de defensar Sánchez de les invectives de tots els altres, encara Sánchez s’hi hauria de refugiar. “Problema català”? Volen dir que més aviat el problema no és intern espanyol? “Primer que s’entenguin els catalans entre ells”, havia recomanat Sánchez. Que apliqui el consell entre els setze que no són Torra.